Per aquells a qui agraden els jocs, la paraula Baraka no es refereix a cap protagonisme de cap joc. Empro el mot amb l’accepció “tocat o beneït pels déus” o si prefereixen “afavorit per la sort”. La sort ha abandonat Zapatero, de moment, tot i que sembla que se n’ha anat del seu costat per una llarga temporada.
Fins ara, totes li ponien. De fet, expliquen els qui diuen haver-la vista, tenia una granja de ponedores a la Moncloa, més o menys on González tenia l’hivernacle dels bonsais.
Però quan la sort agafa vacances, res no funciona al paradís presidencial. En un cotxe vell i mal cuidat quan no li peta una biela se li fonen els ploms. Té la flor, aquella que diuen que tenien els entrenadors madrilenys allí on en un post no es pot dir, pansida.
I això es nota. Aquell partit que l’idolatrava, el PSOE (aquí PSC), ja no se’l mira amb bons ulls. Hi ha remor de fons. Comencen a sortir els “nosaltres ja ho diem”. Malament!
Me’ls imagino. “Hem de fer-li una crisi al President”. I li fan. Si més no, li han esclatada quan es trobava a l’orient buscant la teixidora que teixia i desteixia l’aliança de civilitzacions. Algun assessor li havia dit que havia sentit dir que per allà n’hi havia hagut, fa molts i molts anys.
Sort en va tenir del Barack Obama, l’amic de tota la vida, que li va regalar una catifa comprada de rebaixes al Gran Basar, perquè s’hi assegui a esperar que la baraka torni de vacances
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta catifa -si estés encantada- la podria fer servir per marxar volant i així el perdríem de vista…
Ara fora bromes; aquests dies, més que mai, pensem allò que deia Sant Francesc: “de Divendres Sant a Pàsqua, encara no hi ha tres dies rodons”. Tot arribarà.