La setmana passada, la Universitat de Lleida va distingir Adela Cortina, catedràtica d’ètica i filosofia política de la Universitat de València, amb un doctorat Honoris Causa. La cerimònia no va tenir el relleu públic que l’ocasió mereixia.
En la lectura d’acceptació de la distinció, la doctora Cortina va senyalar l’articulació de la veu moral de la justícia i la de la compassió com una de les grans comeses de l’ètica al segle XXI.
La veu moral de la justícia té el punt de vista de la universalitat i la imparcialitat, té com a valors nuclears, entre altres, l’autonomia personal, el dret, la justícia, l’abstracció de contextos concrets a l’hora de jutjar sobre el que és just o injust.
Amb aquesta veu no n’hi ha prou, subratllà la doctora: “…en les arrels de la crisi que patim des del 2007 ha fallat estrepitosament la veu ètica de la justícia, tal vegada perquè els qui actuaren injustament no tenien sentit de la compassió, no tenien la capacitat de partir-amb aquells que expulsaren del sistema”.
La veu moral de la compassió protegeix els vulnerables per evitar el seu desemparament, té cura dels dèbils, “es preocupa per les narratives i contextos concrets, pel cas particular, pel que pateix ara i aquí, pels humiliats i els ofesos secularment, pels tradicionalment exclosos”.
La doctora Cortina acabà el seu discurs fent l’elogi de la cordura, com a virtut humana per excel·lència perquè aplega “la prudència, la justícia i la kardia, la virtut del cor amb lucidesa”.
No va ser una cerimònia, la de la Universitat, molt concorreguda. Faltaven acadèmics però també polítics. La lliçó era de bon aprofitar per aquests darrers.
Ni que sigui perquè en la propera crisi, les dues veus siguin escoltades. I posats a dir, que ho siguin dia rere dia. Justícia amb compassió, compassió amb justícia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!