Una curiosa editorial americana m?ha fet un special gift, pel simple fet d?estar subscrit al seu butlletí electrònic de novetats. Aprofitant l?excusa del Halloween, m?ha regalat una lliçó magistral en format mp3 que presenta i analitza la Simfonia Fantàstica de Berlioz, sobretot el seu final, que duu per títol ?Somni d?un sàbat de bruixes? ? i ara la paraula pren connotacions ben distintes que per al poeta jueu de fa deu dies. Això del Halloween em pareix una importació horrorosa, però la veritat és que no per això la proximitat de Tots Sants deixa de remetre?ns a un món de misteri, d?horror, de mort i fantasia alhora. Aquesta vessant esotèrica del Romanticisme m?és completament aliena ? advertisc: la resta d?afectacions romàntiques també em resulten indiferents, en el millor dels casos. Però de tot el cúmul de conviccions que el Romanticisme ens ha pretès llegar, hi ha una que compartisc: la primacia de la música entre totes les formes d?art i d?expressió humanes. Puc fer sarcasme dels sentiments i la trama melodramàtica en què Berlioz s?inspira ? però admire la música que brolla de les seues passions.
Els trets autobiogràfics a què remet la Simfonia Fantàstica mereixen més espai i paciència dels que disposem: Berlioz s?enamorà bojament de Harriet Smithson, l?actriu que feia d?Ofèlia en una representació de Hamlet a què assistí ? i sense ni tan sols arribar a conèixer-la va travessar tota la sèrie de desenganys i torbacions que plasmà en el programa i la partitura de la simfonia. Però la cosa no acabà així: pocs anys després, la conegué personalment i va cometre la incommensurable estupidesa de casar-se amb ella: el resultat de barrejar la imatge artística, ideal, de l?amor, i la sagrada institució del matrimoni fou, a mig termini, tan horrible com els havien advertit els amics assenyats de la parella. El final de la versió musical no és menys tenebrós, i deuria haver servit de premonició: segons les notes adjuntes a l?obra, el jove protagonista, desesperat per no ser correspost, ha pres una dosi d?opi que resulta insuficient per a matar-lo, però li causa un somni profund en què imagina assassinar la seua estimada. Per això somia no només que és condemnat a mort, sinó que és testimoni de la seua pròpia execució (en la guillotina, és clar…). Immediatament, al seu propi funeral acudeixen tot un seguit de bruixes presidides per l?ànima en pena de la seua estimada, amb qui protagonitza una espècie de casori d?ultratomba.
Berlioz mostra virtuts musicals ben característiques: era autodidacta, li mancava la formació pianística tan comuna en altres grans compositors, i diuen que per això la seua harmonia se?n ressentia, però fou un orquestrador absolutament audaç per al seu temps, atent al contrapunt i la textura instrumental (probablement, la Simfonia Fantàstica arranjada i tocada al piano sonaria molt pobra, sense substància). A més, la fidelitat amb què segueix el seu propi guió literari li han fet guanyar-se un lloc en moltes introduccions a la música culta (llibres de secundària inclosos), com a exemple pioner de música programàtica. Entrant en matèria: al final del penúltim moviment, el so de tabalets acompanya l?execució del protagonista de la història. I al principi de l?últim, un ambient boirós, indefinit, recrea el funeral, la reunió nocturna de bruixots i bruixes. La mateixa melodia, la idea fixa amb què abans se?ns representava l?amor, el desig, la puresa de l?estimada, es transforma ara en una caricatura macabra. Sona primer la dansa de les bruixes, que ballen fent rogle; després el solemne Dies Irae (una melodia gregoriana, de la litúrgia de difunts). En els últims instants, els motius de la dansa i el Dies Irae es confonen ? i paga la pena fixar-se en un detall brillant: l?estrany efecte de les cordes en l?últim minut de la peça, que es toquen amb la part de fusta (el revers de l?arc) i simulen la fricció d?un esquelet en moviment…
Com veieu, encara que no celebreu el Halloween, podeu gaudir del vostre propi canguelo musical (encara que no tingueu a mà cap versió de l?obra, segur que sabeu com trobar-la…). Els qui sou d?una miqueta més amunt ho teniu millor encara: aquesta és la banda sonora perfecta per la vostra jornada de reflexió… El dia de Tots Sants seguirem des d?ací la vostra nit de bruixes, funerals, i danses. Que no siga res!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!