Dies com hui em pregunte com és possible que em paguen per les estupideses que faig durant el dia, en comptes de per les coses profitoses que faig per les nits.
Afortunadament, l’optimista que encara sobreviu dins meu em recorda: encara no està tot perdut. Quan ens pareix que el món està cul per amunt, no cal destruir-ho tot, negar-ho tot, renunciar a tot: és suficient amb donar-li la volta. O de posar-nos cul per amunt nosaltres mateixos ? si no ho estem ja.
Eixe és justament el somni que m?ocupa l?instant abans d?anar a dormir, cada nit: canviar sobtadament el lloc que ocupe al món, donar el salt per al qual duc tants mesos agafant carrereta en silenci. I després canviar el món poquet a poquet, des de l?arrel, des de la llavor. Així de simple: cap llibre de pedagogia hauria de contenir paraules de més de quatre síl·labes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"optimisme" té quatre síl·labes si no m’enganyo.
fo-na-men-tal!
4, eixa entra, no?
Ànim opositor i compte amb les contorsions!
Per cert, jo ja no sé com posar-me! Jejeje
fo-na-men-tal!
4, eixa entra, no?
Ànim opositor i compte amb les contorsions!
Per cert, jo ja no sé com posar-me! Jejeje