9 de gener de 2009
Sense categoria
1 comentari

El misteri de l’existència de Déu i el misteri de l’anunci

Sense dubte, la fe és un do de Déu, i no tothom té la sort de rebre’l. D’altra banda, en el mon actual, dubtar de la existència divina, és més raonable que fins fa un parell de segles, ja que els llibres sagrats estan escrits per (i per a) gent que no podia somniar en coses com els viatges interplanetaris, la ingenieria genètica, els trasplantaments o la cirurgia estètica. Cal admetre que això d’un senyor amb barba blanca que va crear el mon en una semaneta que no tenia res millor a fer ens costa més de creure a nosaltres que als nostres ancestres.

Dit això – que és una obvietat, ja me n’adono – el que a mi em mosqueja és que algú es gasti el dineral que deuen valer aquests anuncis sobre l’existència de Déu. La meva mare, nascuda l’any 33 i criada durant el franquisme, s’havia acostumat tant a la manipulació dels mitjans de comunicació que sempre que veia una notícia inexplicable buscava interpretacions conspiratives. (Per exemple: deia que posaven a jugar el Rexach – que segons l’opinió generalitzada dels adults de la meva família era un destorb – per ridiculitzar els catalans). Si la meva mare hagués vist aquest anunci, segur que hagués trobat una raó oculta, que s’escapa a la majoria dels mortals, però no als que tenen el cul pelat de sentir notícies manipulades. Posat a debat el tema entre les meves amistats, se’ns han acudit les següents conspiracions:

– Això ho fan els sociates per induir-nos a consumir. Si la vida són quatre dies i Déu no existeix perquè estalviar? Gasteu, que el món s’acaba. És el sapateru, que vol que gastem per arreglar l’economia.

– Al darrera de la campanya hi ha Bin Laden, que vol que els decadents occidentals ens tornem hedonistes, baixem la guàrdia, i quan no ens n’adonem, envairan Al Andalús (cosa que, de passada, mitigaria una mica el dèficit fiscal d’aquest país).

És una campanya publicitària de la Coca Cola que, quan tothom n’estigui parlant, i pendent de l’anunci, treurà un `spot tipus la xispa de la vida amb una cançó proatea.

– És un tema polític. La inexistència de Déu deixa en ridícul la dreta catòlica i corregirà la baixada a les enquestes del tripartit.

– Donada la baixada del mercat publicitari TMB s’ha empescat aquesta campanya perquè la gent miri els autobusos i així conseguir més anunciants.

Hi ha hagut més idees, però fa vergonya aliena reproduir-les.

I sobre el tema de fons, només un petit comentari. Jo trobo encara més absurda la idea que tot ve del big bang i que sóm fruit d’una immensa casualitat que la alliçonadora història d’Adam i Eva i la serp. I que sí el fusteret de Natzaret nasqués avui seria, simplement, agnòstic, que és la única cosa que pot ser una persona sincera i honesta.

PS: La foto que il.lustra aquest comentari preten preservar l’honor dels catalans, que potser ens vem passar un munt d’anys fent el ridícul quan el Rexach jugava, però que hem produit personatges autors de frases inmortals com aquella de “Córrer és de covards” o “Per guanyar al camp del Madrid s’ha de marcar un gol”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!