HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

26 de febrer de 2012
El covenet del cosir
0 comentaris

LA JUSTÍCIA, IGUAL PER A TOTHOM?

No es pensin que avui els parlaré de n’Urgandarín i de si ha d’anar a declarar a peu o amb carrossa. Potser seria millor en carrossa, amb els vetustos guarniments devuitescos. És d’una altra mena de justícia que m’agradaria parlar.

 

Suposem que jo mateix o algun dels meus companys d’institut agafa els comptes del seu seu centre, que són públics, els entaferra en un paper, ben explicats, i els reparteix a les famílies. Fredament, sense cap frase subliminal ni molt menys algun acudit fàcil com per exemple unes gavines volant que es van dient mútuament,“solucions/soluciones” i que de sobte cauen en picat i al llac Leteu. Segurament, l’endemà mateix, des de l’autoritat competent, enviarien algun agent d’ordre i, com a mínim, seria obert un expedient per aclarir-ne responsabilitats i esbrinarien les lleis i reglaments per veure si hi ha alguna escletxa per fer pagar cara la gosadia. L’acusació no és difícil imaginar-se-la: que no es pot fer ideologia, que no es pot ser sectari, que no es pot abusar dels privilegis de tenir una classe d’adolescents al davant per incitar-los a encabronar-se contra el govern. Si fa no fa, ja s’ha dit aquests dies des dels governs. Recordin els preincidents, dic pre perquè foren admonicions prèvies, de Felanitx per la visita de Bauzá, o també algunes reaccions que han aparegut, comunicat de premsa inclòs, tot culpant el professorat d’incitar l’alumnat a la revolta en accions posteriors com la de Santanyí. Això sense comptar els bramuls i els remeulos dels aliats mediàtics.
I quan un mitjà públic no informa adequadament d’un esdeveniment, per què no actua l’autoritat pertinent i s’obren expedients i tot el que faci falta -alguna dimissió inclosa-? Ah, perquè som altra vegada davant el pi del marquès de la Mamerra. Perquè els poders públics de qui depèn el mitjà (públic, també) es pensen que perquè tenen els vots tenen el Poder i la Glòria. I per tant poden fer i desfer. Poden manipular la informació i els contribuents segons els vengui de gust. Això és el que ha fet IB3 aquests dies amb la brutal agressió de la policia als estudiants de secundària de València. I també ho ha fet més barroerament el Canal 9, fins al punt que el comitè d’empresa hi ha hagut d’intervenir.
Per la xarxa s’anuncia que ens acostam al forat negre, al temps del dictador. No siguem catastrofistes però la realitat és la que és. Amb censura inclosa. Segons sembla s’ha tancat una web d’un institut valencià, segurament perquè deia coses que no convenien a l’amo. I aquest no és l’únic cas, malauradament, de censura o repressió ideològica.

Article publicat al Diari de Balears 23.02.2012   

Il·lustració Anna Vallespir Trencadissa    http://annavallespir.com/anna_web/inici.html

 
Nota: En el text es fa referència al Marquès de la Mamerra, en concret allò que vull citar és un poema del poeta mallorquí de la Renaixença, Pere d’Alcàntara la Penya, titulat Un pi  
 

Digueu-me, caminer: què és aquest pi 
que han deixat caure al mig del bon camí? 
Doneu part an el batle. Els llenyaters 
podien haver fet de que caigués 
               dins la veïnada terra. 
—És que el pi és del marquès de la Mamerra… 
—Ah!… Si el pi és del marquès de la Mamerra…!

I maldament que sia de sant Pere, 
per què no el lleven prest? Per què aquí espera 
el senyor que se sec? Feu que el s’enduga 
un carro, que aquí estorba de que puga 
               passar-ne cap persona. 
—És que el vol per fer bigues de tafona. 
—Ah!… Si el vol per fer bigues de tafona…!

Si almanco li tallàs totes les rames 
i li escapçàs un poc aquestes cames, 
el perjuí que causàs fóra més poc, 
puix sempre quedaria un poc de lloc 
               pel pas de carro, encara. 
—És que diuen que és mal tallar-les ara. 
—Ah!… Si diuen que és mal tallar-les ara…!

Però primer és el públic que ningú, 
i ara pateix tothom per amor d’u, 
i no és just que el pecat del llenyater, 
d’aquí que arrib la lluna de Gener, 
               el pag qui res no n’és. 
—És que així li convé al senyor marquès. 
—Ah!… Si així li convé al senyor marquès, 
fe’t comptes, caminer, que no he dit res! 
 

   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!