SOBRE HIMNES I DOCTRINES

Les càmeres de la televisió han enxampat la majoria de diputats de C’S al Parlament de Catalunya amb la boca closa. Era l’hora solemne que sonava l’himne dels Segadors en la sessió inicial de la legislatura. Aquests dia les coses solen anar de bracet amb el protocol. I hi ha unes coses que toca fer-les per complir amb el decòrum del dia. Entre d’altres coses, cantar l’himne. O si més no, fer com que cantar-lo. Segur que algun mot tots en deuen saber. Però és clar, no és el mateix predicar que donar exemple. Si fossin una mica coherents no mostrarien tant el llautó. Feia pocs dies el senyor Pericay – C’s- es queixava que a la celebració de la Pasqua Militar – un acte més de reafirmació del nacionalisme espanyol, però altament protocol·lari- no hi acudissin membres del Govern de les Illes Balears. Com quedam, s’han de complir l’estètica dels protocols o no? Perquè de la mateixa manera que surten exigint presències també haurien de donar una mica de llum i a l’hora d’entornar allò de “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” moure ni que sigui postissament els llavis per mostrar una mica no ja de respecte sinó de saber estar allà on s’ha d’estar.

Si voleu continuar llegint, clic

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *