HIPOTECA DE CABÒRIES

Sortosament hi ha espectacles gratuïts que no ens són vedats i no depenen del fet que siguem mileuristes, o minimileuristes o funcionaris modestos de classe mitjana que, privilegiats com som, aguantam la crisi via càrrega impositiva, extraordinària això sí, – gràcies sr. Rajoy- i amb congelacions salarials perquè han fet creure als ulls públics que som un autèntics privilegiats. I som nosaltres precisament els que tot ho guanyam en blanc, que no tenim doble nòmina: una en blanc, l’altra en negra. I tampoc no som, pobrets, d’aquesta casta sumsumcordial, que ocupant el rang superior de la piràmide social, són, així i tot, uns pobres desgraciats. Uns pobres desgraciats emprenedors que mantenen tota la patuleia d’aspirants a escòries mundanes als quals només poden pagar-los, si hi arriben, mil euros. Aquests que no han vist disminuïts els seus beneficis ans al contrari els han augmentat en un 6 %, que, tractant-se de quantitats astronòmiques són molts diners. Aquests que poden fer créixer la taxa de cotxes de luxe, que és l’única que no ha minvat en el seu número de vendes. Aquests, alguns – no tots, no fotem, que no totes les pomes són podrides al cistell!- dels quals saben engirgolar-se-les (paraula força gràfica i potser un pèl atàvica) per crear societats pantalla, o com es diguin, destinades a fer volar els diners cap a paradisos fiscals on els nostres ulls infernals sols no poden girar-s’hi ni molt menys pronunciar el seu nom. Sortosament és lluna plena i com que per ser a les vuit a l’institut he de partir de casa a les set i mitja i m’he d’endinsar fins al cor de l’Illa, puc veure, he de veure i he de contemplar la lluna majestuosa, com una immensa carabassa, com una pergamí contornejat pondre’s per allà on es pon el sol, rere les muntanyes de l’illa, rere aquest braç surenc – perquè ja toca el sud- de muntanyes més aviat baixes, però, fent cas al poeta, encara defensen l’illa de la tramuntana.

Potser de la Tramuntana sí, però no l’ha defensada de lladres i especuladors, avui lluna plena, no crec que Jaume Matas tengui esma de mirar-la, no són selenites les seves ambicions ni tampoc els seus pecats, encara que quan era president es pensava que podria embutxacar-se la lluna en un cove, que era allò que havia promès als electors per fer-se amb la confiança i poder rapinyar d’aquí i d’allà milionets d’euros, amb connivència amb gendres majestàtics i de periodistes gonelles. Però, ara que contempl la lluna plena, no sé si m’estim més ser espoliat, en to menor, per aquesta genteta o sotmetre’m a la plomada, indefens jo, lingüística a què ens sotmet el molt honorable José Ramón Bauzá. El company de la Camacho. L’home que facilitarà als estudiants d’arreu del món la tasca d’aprendre quin és el domini lingüístic del català. De les illes Balears aviat l’haurà espoltrit tot. Encara que hi posarem molta resistència, perquè avui és lluna plena i volem contemplar la lluna, extasiar-nos davant la lluna, dir-li lluna plena i lluna nova i no luna llena i luna nueva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!