L’article va bé avui que el Fraga acaba de dir que als nacionalistes ens haurien de penjar a tots. Has de veure que la Brunete encara li riurà la gràcia. Ja tinc en compte que és dels seus. Es clar.
Dijous, 11 – 12- 08
Del “Mori el Borbó”
Se n’han dit de tan grosses que no sé si val la pena insistir. Ha quedat clar, però, que la Brunete ha trobat un nou argument per negar-li el pa i la sal al Tardà i “lògicament” a les aspiracions de Catalunya, diguis Estatut, finançament, papers de Salamanca (que torno a dir que no són “de” Salamanca), tripartit o aeroport del Prat. Es natural, perquè ¿com s’han de recuperar els peatges si hi ha un tipus d’ERC (terroristes amb armes als seus locals, segons que va dir el cap de colla de la Brunete) que diu en públic “Mori el Borbó”? Impossible, és anticonstitucional. Un atac a la sagrada constitució justament el dia que celebren el 30è aniversari de la llei més important que s’ha fet sobre la Terra des de la Llei de Moisès!! Fins aquí podríem arribar!. I tots els tertulians fent abrandades declaracions d’amor al rei i a la pàtria: No a la passarel·la Gaudí!! Boicot als productes catalans!! Que estan barrejant les coses? Ben cert. I què? A qui l’importa? L’important és tenir alguna cosa calenta, per mantenir Catalunya contra la paret. Cada dia. I ara quan acabin amb el Tardà, ja tornarem al xiquet aquell de la guarderia que no el deixaven anar al vàter perquè deia “pipí” en castellà. N’hi ha un fart. També és cert que l’acte de la crema de la constitució va ser una mica friky i que a l’eufòric Tardà no li calia dir “mori el Borbó”. Si hagués dit: “marxi el Borbó i la seva penya” ja hagués estat bé i, de pas, la Brunete l’hagués felicitat. Potser no ho sabia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa massa anys que això dura. Ni tinc el remei ni sé si en té, però a mi particularment, la política i els polítics m’inspiren poca cosa. Suposo que ja he arribat a una edat que, políticament, em desilusionen totes aquestes martingales i manifestacions estèrils. I això que al seu dia, fa anys, nosaltres també cridaven consignes a l’estil tardanià: “ni —— ni ——–, l’un al foc, l’altre a les brases”. Així no anem bé. La gent vol solucions, no putxinel.lis!
Au, que sigueu feliços que són quatre dies!
Salut i independència!
Segons les teories de’n Carretero, una de les coses més inutils en política (i n’hi ha moltes) són les joventuts dels partits polítics, i el seu frikisme.
El joven ha de fer tres coses; treballar,estudiar i follar, quan hagin follat força i tinguin una carrera acadèmica i personal desenvolupada en l’àmbit privat o públic, llavors passar a l’arena política, coma servei, com a patriotisme, sense lligams i sense motxilles, i per uns anys, i llavors tornar al seu àmbit, com fan els anglosaxons.
El problema català i tu ho saps, és de sistema més que de partits, cal canviar les regles del joc, cal canar el sistema electoral, la cultura dels partits polítics i el seu àmbit d’actuació, deixant de banda el clientelisme i les xarxes de complicitats, i el millor que podrien fer es engegar els joves a la Universitat a estudiar força i follar els dijous a la nit.
I quan siguin homes fets i drets com en Lopez Tena o en Carretero saltar a l’arena política amb un parell d’ous.
Tothom fa la seva feina.. La Brunete fa la seva feina, el Tardà també fa la seva feina (té immunitat parlamentària per expressar llirement les seves opinions que ningú es preocupi) , el que si que considero preocupant és el nivell d’autoodi i de fragelació constant dels catalans….
Possiblement l’errada del Tardà no ha estat cridar “morí el Borbó” si no no saber preveure les conseqüències que tindria…no em puc creure que polítics de la seva talla, no sàpiguin que ERC i els catalans en general estem al punt de mira de tots els fatxetes i feixistes de la mare pàtria seva. Expressions com aquesta són ja tradicionals de la nostra cultura des de temps de Felip Vè. Els nostres padrins cantàven allò de “si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem”, cançó que ara s’ha tornat a gravar i editar amb gran èxit…en resum, que fem el que fem i diguem el que diguem estem a l’ull de l’huracà, així que no se jo si val la pena preocupar-se gaire per parides com aquesta, veient com ens putegen en temes molt més greus, com el que apunta el Rafel…
Jo hem quedo amb el que tu dius moltes vegades, Som una Colonia, pero si no ho treballem mes bé, semblarem la colonia del “Nenuco”.nomes per fer olor de tan en quant.