Suposo que tens molts altres problemes però resulta que a la Manyana m’han canviat el dia de l’article, per això el penjo avui.

Una breu reflexió, potser una mica sarcàstica, sobre el locutor dels bisbes. Ja em diràs què et sembla.

La Manyana.  Lleida 19.6.08

Del Jiménez Losantos

Líder de la dreta espanyola, i màxim ideòleg del P.P. entre congressos, aquest locutor és l’estrella matutina de l’emissora dels bisbes. Ara torna a estar de moda perquè li han posat una multa per injúries. Per bocamoll, bàsicament, i per mentider. Hi ha qui el defensa a ultrança. Particularment, però,  crec que és un exemple patètic d’allò que diu a la Bíblia i defensaven els  pares de l’Església: “En el molt parlar, no faltarà pecat”. Es exacte. De vegades ho penso d’un article setmanal, pots comptar si has d’estar cada dia com un lloro 5 o 6 hores seguides, pontificant a tort i a dret.  Ha esdevingut  líder indiscutible del periodisme matusser de la “villa y corte”, caracteritzat des de fa anys per la seva apologia de l’insult. D’això que fa cada dia d’insultar, amenaçar, dir mitges veritats i mentides concretes, en diu “llibertat d’expressió”. Amb l’esquena i la butxaca protegides per  l’Esglèsia Catòlica, es pensa que té el monopoli de la veritat absoluta, i amb la seguretat que li proporciona una semblant patent de cors, inventa enginyosos insults i mentides diverses que distribueix generosament i grollera, entre els aplaudiments del seu públic. Perquè això sí: cadascú s’ha de posar a l’alçada del públic que té. No hi ha més. I pel que fa a Catalunya, no crec que sigui més anticatalà que la majoria dels membres de la Conferència Episcopal Española.  El que li passa és que ell, quan pensa en Catalunya, pensa amb el genoll. Em sembla a mi, vull dir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!