Tampoc no és que sigui cap novetat, però documentem, de nou, el tractament colonial que rebem de part de la Mare Pàtria.
La manyana dissabte 5.4.08
De la colònia (2)
Dèiem l’altre dia que Catalunya és una colònia d’Espanya i sembla prou evident. Per si no havia quedat prou clar, ens faltava el tema aquest de l’aigua, el transvasament, la captació, la xarrupada, la digues-ho com vulguis de l’aigua del Segre. Quan ja teníem els polítics de casa donant les seves raons i les seves excuses, (algunes perfectament pintoresques) arriba l’amo, el missioner, i diu taxativament que ni captacions ni xarrupades ni comèdies, que l’aigua és seva i l’amo és ell. I sí, sí, a callar tothom i a fer cas del que digui el missioner. Ara es tracta de fer-li entendre que 5 milions d’indígenes es poden quedar sense aigua de boca, i que la cosa és seriosa, a veure si entre tots poden convèncer l’amo perquè faci alguna cosa al respecte, ni que sigui autoritzar-nos a fer alguna cosa amb l’aigua de casa. No sé. Ja ho va dir el poeta: “qui té el cul llogat no pot seure quan vol”. Es exacte. Hem de veure grups d’aborígens abillats amb els vestits regionals, fent unes danses tribals cada vegada que vingui a visitar-nos algun d’aquests personatges que tenen la potestat de donar-nos o no donar-nos l’aigua. I ens diran que estan potenciant la sardana i encara haurem d’estar agraïts. Ho veig a venir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cada dia més pobra, menys forta, Catalunya. Fins quan hem d’aguantar que alguns es beneficiïn dels tractes amb Madrid i Catalunya no tingui entitat pròpia ni solidesa ni orgull. A reveure!