Es un breu article per tornar a dir que o som independents o no tenim res a fer.
Potser serà bo que ho anem dient a veure si algun dia arribem al 51% .
Tant que ens estimen…
Com que hi haurà eleccions generals d?aquí uns mesos, ens tornem a trobar en la pre-pre-campanya. Si alguna vegada deixem d?estar en plena campanya electoral, vull dir.
Ara resulta que el PP s?estima tant Catalunya i que el PSOE se l?estima encara més. Fins ara no ho havíem sabut, perquè no ens ho havien dit mai, dedicats que estaven els seus governs, els de tots dos, a l?espoli fiscal sistemàtic de Catalunya.
L?altre dia, per exemple, va sortir publicat a la premsa, i ningú no ho ha pogut desmentir, que en els darrers 20 anys, a l?àrea de Barcelona s?han fet 60 kms. de carreteres, mentre que a Madrid, en el mateix període se n?han fet 500 kms. Això són xifres concretes, això són carreteres concretes i la resta és literatura política. I amb els papers i els números, fan tota mena de tombarella per demostrar-nos, acusant-se mútuament, qui dels dos s?ha portat més malament amb nosaltres i qui ens ha robat més. Sembla que la tècnica del ?i tu més? els funciona també en aquesta ocasió.
Ara, ZP, el rialler, ha promès que Catalunya tindrà una xarxa de trens que serà la millor d?Espanya. ?Si cola, cola? li deuen haver dit.
Dissortadament, però, en ZP ha aconseguit que una frase que comenci dient: ?Zapatero promet? sigui igual a zero. I no sols a Catalunya. També a Madrid saben ja que això no va a cap banda del món i no fan gaire cas. No es pot negar que la cosa té el seu mèrit.
El Rajoy per la seva banda, també promet però no retira la impugnació contra l?Estatut retallat. Un tipus que va estar recollint signatures per tota Espanya contra l?Estatut de Catalunya, es presenta ara com qui l?ha de defensar davant del PSOE. També s?ha de dir que en Rajoy ha estat el pare d?una de les frases més brillants de la democràcia espanyola quan va dir: ?Vamos a ajudar a los catalanes, aunque ellos no lo quieran?. Que n?és de bonic això. I quina modèstia. Una frase com aquesta hauria de figurar en qualsevol manual de ciències polítiques.
Està vist que deu ser en la intimitat que s?estimen Catalunya, però tot és possible.
Durant la pre-pre i durant la campanya, en sentirem encara de més grosses i ens ho tornarem a empassar tot, n?estic convençut.
També s?ha de dir que Catalunya sembla haver entrar en una època especialment dèbil, com si al Govern no hi hagués ningú capaç de plantar cara.
No estan els temps per a massa eufòries, però insistiré: potser algun dia ens podrem treure de sobre el cadàver aquest d?Espanya i els seus funcionaris que tant ens estimen.
No desesperem. Tenim l?exemple de Txèquia, tenim l?exemple de Montenegro i tenim l?exemple d?Escòcia.
Haurem de seguir treballant, però.
Va, ànims i endavant sempre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!