Miro d’explicar com està el tema.
Saps què passa?
A veure si t?ho puc explicar d?una manera clara i entenedora. Es cert que jo escric bé i perdó per la immodèstia, però és cert. Així ho diuen també alguns dels meus amics i, sobretot, un parell d?enemics que tinc instal·lats en llocs de privilegi.
Jo podria escriure amb alguna gràcia una història ben documentada sobre l?església de Sancta Maria de Balaguer, fent sortir, segons com, un parell de càtars, l?Evangeli de Sant Judes Tadeu i els dos jueus que van facilitar la victòria de Ferran d?Antequera en el cas del Castell Formós. No seria especialment difícil.
També podria escriure alguna cosa sobre una noieta de 3er d?ESO, anorèxica, embarassada d?un tiet seu, que l?havia seduït i abandonat aprofitant-se del mal tràngol que estava passant la nena amb el tema de la separació dels seus pares. La solitud de la noia rebutjada pels seus amics i maltractada per tot el claustre de professors de l?Insti de la noia (ja se sap que el personal d?Ensenyament és especialment insensible a aquesta mena de problemes) tret d?una professora de Biologia, de tendències lesbianes, que semblava que la volia ajudar però li acaba fent la vida impossible. El tiet de la noia podria ser d?ETA o un antic militant de Terra Lliure, si l?editorial creu que calia circumscriure el tema a l?ESO de casa nostra (se sap que als alumnes d?ESO els fan llegir tota mena d?infàmia, sempre que estigui al seu nivell).
Ho podria fer però, saps que passa? Que escriure aquesta mena d?històries amb el que està caient a casa nostra, a la casa del costat, a Europa i al món en general, em sembla d?una frivolitat imperdonable.
Ja em diràs alguna cosa. Saps que les teves paraules les aprecio més que qualsevol altra cosa. Tret d?una carícia de la Casalmare, possiblement.
Ciao
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però de grans nacionalismes imperialistes de globalització agressiva purament d’interesos econòmics hi ha més.
Com deia Joan Fuster la política la fas o té la fan. I sí Carod-Rovira deia que no vòl polititzar la llengua, altres s’en carreguen de fer-li la política lingüistica i a tragar.
Un pot ser no nacinalista i ciutadà del món. Però el què està clar és que si no eres nacionalista català, acabes sent de nacionalitat castellana, que ja han fet que coincideixca amb ser nacional espanyol.
I per tant s’és compliç de la repressió globalitzadora agressiva de les nacionalitats imperialistes que volen dominar contra totes les cultures de les altres nacionalitats establertes.
Rafel: flipo perquè la gent no tan sols no escolta quan parlem sinó que ni tan sols es digna a llegir quan entra en un bloc. Estem parlant de literatura o de patrioteria? Pel que fa al post, sospito que tens tanta raó… Durant anys i panys en aquest país s’ha publicat tant… I ara els escriptors consagrats han de sobreviure presentant-se als premis que teòricament haurien de servir per descobrir nous talents. I els nous talents es refugien per exemple en els blocs on remenant remenant s’endevinia molta més qualitat literària que a moltes editorials… Salut i endavant sempre.
Hola
Potser no és tan fàcil ni innecessari escriure sobre una història fabulada, i més tenint en compte que molts dels grans de la litaeratura ja han reescrit obres i temàtiques anteriors.
Escriure llibres sobre les coses més properes que els hi passen no està malament, tot i que no m’atreviria a dir que és literatura tot el que s’escriu.
És cert que jo no escric bé, i perdó per la modèstia, però és cert. Així ho diuen també alguns dels meus amics i, sobretot, un parell d’enemics que tinc instal·lats en llocs de privilegi. Sóna diferent i de fet és una cita.
Tschüs, és a dir ciao