De vegades passa. Crec que quan una persona t’agrada (hi ha més)
t?agrada tot d?aquella persona, fins i tot els petits defectes que pugui tenir. A mi em passa això amb la Casalmare. No hi puc fer més. M?agraden les cames tan llargues que té, tot i que, quan camina, sembla que se li han de trencar d?un moment a l?altre. I m?agraden els seus ulls, tot i que és cert que, segons com, diràs que els gira una mica. I és cert que és lleugerament xafallosa, una mica, sí. I també m?agrada com parla. I m?agrada que tingui els pits com una xiqueta. I el cul petit. Diré més: m?agraden fins i tot els pèls que li sobren. També m?agraden.
Em sembla molt que canònicament parlant, vull dir seguint els cànons, tu ets més guapa que ella, ja ho sé. Però ella m?agrada més. Ja em perdonaràs.
No sé si ajudarà molt però una vegada el Donisa em va contar un cas que exemplifica això que et vull dir. Una vegada en un poble perdut pel Blanc Pirineu, una noia es va enamorar d?un noi de la contrada. Els pares de la noia no semblaven especialment animats amb el pretendent i la mare de la noia, per desanimar-la li va dir:
– No sembla mal xicot, no. Però m?ha semblat que fa una tos estranya, com de malalt, no?.
– Aquesta tosseta mare – va dir la filla enamorada – és el que més m?agrada d?ell.
Vols dir que a mi em passa alguna cosa semblant amb la Casalmare? Es possible.
Així i tot, no m’estic de dir-te que sempre espero els teus consells.
Ciao
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!