L'Observador

Testimoni de la decadència d'Occident

Cristina Puig, Jordi Basté i Sergi Sol: cervell petit i ben colonitzat

General

 

La provincia del nord-est peninsular es rendeix a la capital Madrid. La sucursalització mental, la subordinació a la metròpoli és clara, nítida i evident. Aquesta vegada i a propòsit de la crisi del PP i el duel d’entre Casado y Ayuso, els mitjans de comunicació catalans, com ara programes estrella de TV3 i RAC1, no han parlat de res més dedicant-hi els millors horaris i hores i hores de xerrameca vàcua. Com si no hi hagués demà, ni res més passés al món digne de ser comentat ni parlat. La fascinació per Madrid, per periodistes madrilenys, per tota cuca que hi viu, és notòria al FAQS i també al programa del justet Basté. I no només en aquests programes. Són cada vegada més freqüents, Pablo Iglesias per exemple, els convidats madrilenys que alliçonen els aborígens de províncies amb un castellà polit que aplaudeixen disciplinadament els contertulians (oi Monica Terribes?) que admiren la sapiència i superioritat de l’home, o dona, de la metròpoli. Cristina Puig, al FAQS, va convidar dues “lidereses” de Madrid dissabte passat 19 de febrer, Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes, on l’actitud de submissió i reverència de la presentadora foren admirables, mentre una i altra s’esplaiaven més i més per il·lustrar als indígenes famèlics del seu saber. Algunes setmanes abans el sinistre Sergi Sol, periodista d’ERC a sou de tots, publicava al diari madrileny La Razón un article apologètic sobre Ayuso, que feia vergonya aliena per la incontinència aclamatòria, on a més de l’admiració sense límits expressada en castellà castís  s’hi entreveia una fascinació sensual per la musa madrilenya. Doncs això, cervellet petit i ben colonitzat al nord-est espanyol.

Laurà Borràs, Barrabàs i la paella pel mànec

General

En la mesura que la comedieta procesista avança pel fangar cal ser molt cec per no adonar-se de la impostura de tot plegat i de la indescriptible baixesa moral d’alguns personatges nostrats. El gran President Torra es va deixar inhabilitar, sabent que passaria, per una pancarta que va retirar al cap de quinze dies. La dona malalta de càncer i una filla disminuïda psíquica, és a dir la condició humana del personatge, feien preveure que l’home no estava per anar més enllà de fer un paripé  -no pas per anar a la presó ni a l’exili- i ben preparat per cobrar els 122.000 € anuals del vitalici d’expresident autonòmic. Com així ha sigut.

Ara Laura Borràs -un personatge que per maneres, formes i actituds remet al Barrabàs de la Passió de Mel Gibson- ha fet tot un numerat per fer-se la mil dones empoderada davant la part més obtusa del processisme, aquella part que encara li pot aplaudir cada una de les seves ocurrències i desmesures, les afirmacions vàcues i la xerrameca de senyoreta de primària alliçonant els alumnes. La Borrassa hauria d’haver dit, amb la humilitat que no ha tingut mai, que la paella pel mànec no la té ella (que el procesisme ha sigut derrotat idiotes!!!) i que no desobeirà la Junta Electoral Central que ha inhabilitat el diputat Juvillà -un altre heroi procesista-  perquè deixaria d’obtenir els 155.570 € anuals que cobra per fer el mec al Parlament. Tampoc vol tenir un altre cas judicial a la motxilla pendent com està el seu cas de corrupció a l’Institut de les lletres Catalanes. Ni vol anar a la presó. Per rematar-ho la Borrassa va anar dissabte passat a Meridiana Resisteix a fer-se un petit homenatge i a tenir els cinc minuts d’aplaudiments que la seva immensa vanitat, insaciable, necessita abans d’anar-se’n a dormir. Alguns diuen que hi va anar amb cotxe oficial.

Més invasió migratòria per minoritzar-nos més

General

En  motiu de qualsevol guerra, conflicte, desastre ecològic, etc. que passa al món s’aboca sobre Europa tota quanta població no europea, musulmana sobretot, hi ha en dificultats reals o aparents, per tal d’anar substituint la població autòctona minoritzant-la. Solidaritat, en dien. Tret al peu, n’haurien de dir.

A Catalunya, VOLEM ACOLLIR!, aquesta nova entrada massiva d’immigrants des de tombant de segle, fa que els catalans anem quedant més minoritzats entre el conjunt de residents que hi ha al país. El processisme, JxCat, ERC i CUP, anima a aquesta invasió i a aquesta minorització nacional. Aviat serem 10 milions, oi? Se’ls en fot la desaparició del català i de la cultura catalana en amplies zones del país. Si durant el franquisme es va propiciar la immigració espanyola a grans àrees al voltant de Barcelona i Tarragona, ara la nova immigració ho fa arreu del país i s’acarnissa sobretot en aquelles zones on la catalanitat era més  normal. Avui a Balaguer, Mollerussa, Vic, Olot o Salt la llengua d’integració, la llengua franca, és el castellà. A les grans àrees metropolitanes costa cada vegada més trobar-hi vestigis de catalanitat.

Certament que el processisme i l’esquerra en general ha elaborat una coartada: ser català és una simple qüestió de veinatge, d’empadronament i ni tan sols això. Sense cap més atribut. Cap més. Cap.

Insaciable promoció LGTBI+

General

El bombardeig promocional LGTBI+ és insaciable i total. Per terra, mar i aire. Sempre és l’hora de celebrar una efemèride, una setmana o un mes de promoció exhaustiva. Decaigut el marxisme el post-marxisme s’ha reinventat i la punta de llança és la Ideologia de Gènere i el seu braç armat el moviment LGTBI+

Va ser l’ara president autonòmic de la catalunyeta moderneta i progre, Pere Aragonès, qui va dir fa poques setmanes en un dels debats fallits com a candidat al Parlament “persones que menstruen”. Prohibit dir “dones”. Imposició de la CUP, cert, però també és ben probable que sigui convicció personal. Dir que les dones menstruen és transfòbic. El correcte és dir “persones que menstruen”, ja que poden menstruar dones i homes i tot un reguitzell de categories inclassificables. Una dona que se “sent” home, ja és un home que menstrua. Així de senzill… i d’idiota. Se’n diu “autodeterminació de gènere” Per Sant Pere diuen que el Doctor Sánchez i la ministra Irene Montero ho aprovaran  al Parlament de Madrid. Si, “autodeterminació de gènere” Ja en sentiran a parlar si encara no ho han fet.