mercantilització de la cultura és la fusió d’aquesta amb
l’entreteniment. En un moment clau per la indústria cultural on l’accés
a la cultura ja no és el problema principal (internet l’ha
democratitzat, per exemple), ens trobem amb la resistència pública a
qualsevol expressió cultural no vinculada a l’entreteniment.
I
vet-aquí el problema: quan la cultura es produeix com a mercaderia,
busca la facilitat de venda i amb això una satisfacció ràpida i simple,
eliminant el sentit de ser de la cultura, el conreu dels coneixements i les facultats de l’home
(definició segons l’Enciclopèdia Catalana). Sí companys i companyes, no
es tracta de jeure al sofà i passar una bona estona, es tracta d’una
acció totalment activa, on l’objectiu últim d’aquesta comunicació ha de
ser cultivar-nos com a persones, comportant evidentment un esforç per
ambdues parts (emissor i receptor).
En l’entrevista d’aquest diumenge (18/02/2007) el recent estrenat
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Joan Manuel Tresserras
deixa ben clar els seus propòsits: "Nos centraremos en la difusión de
la cultura". Celebrem que la difusió cultural sigui una de les
prioritats del nou govern però… atenció! No tornarem a passar pel
trinxat camí de l’entreteniment, no acceptarem que els mitjans públics
continuïn ignorant la cultura sota els pretextos de les audiències,
targets… i la resta de baròmetres que porten massa temps utilitzant
per a justificar la seva política de potenciació dels productes
superficials, enfront als culturals.
Ha
arribat l’hora de ser valents i no conformar-nos només amb una
producció cultural de qualitat i plantejar-nos la seva difusió, sinó
que hem d’aspirar a una massificació de la cultura, sense elits i sense
sucumbir a les lleis de l’entreteniment.
Teniu raó! A teletré només treuen escriptors en català si s’avenen a fer poca-soltades -ex. Monzó, Pàmies, Moliner-. I sinó, mireu en Monzó, quan es va cansar del pa que si donava, ja no ha tornat a aparèixer. Aquesta és la cultura de l’entreteniment, gent culta havent de fer el pallaso per mendicar una estoneta a la tele. Els seriosos, a la teletré són espanyols.
salut i llarga vida la propaganda!
Benvinguts als Endeblocs. M’alegro de la vostra presència i em sembla que heu debutat amb molt bon peu. Entreteniment i cultura poden arribar a ser termes contraris perquè el primer afavoreix descaradament l’alienació, mentre que la cultura n’és un magnífic antídot.
Salut!
Molt bo l’article, clar i directe.
Per cert, ja va sent hora que tingueu el vostre espai com a discogràfica a Last.FM, és com el MySpace, però dedicat exclusivament a la música. Un bon espai per penjar algunes cançons dels vostres grups i que puguin ser recomanades, escoltades i comentades per tot el món.