Orígens i evolució d’Internet
Els orígens d’Internet es remunten a més de vint-i-cinc anys enrere, com un projecte d’investigació en xarxes de commutació de paquets, dins d’un àmbit militar. A finals dels anys seixanta (1969), en plena guerra fría, el Departament de Defensa Americana (DoD) va arribar a la conclusió que el seu sistema de comunicacions era massa vulnerable. Estaba basada en la comunicació telefònica (Red Telefónica Conmutada, RTC), i per tant, en una tecnologia denominada de commutació de circuits, (un circuit és una connexió entre llamante i anomenat), que estableix enllaços únics i en nombre limitat entre importants nodes o centrals, amb el consegüent risc de quedar-se aïllat part del país en cas d’un atac militar sobre aquestes artèries de comunicació.
Com a alternativa, el citat Departament de Defensa, a través de l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada (ARPA), va decidir estimular les xarxes d’ordinadors mitjançant beques i ajudes a departaments d’informàtica de nombroses universitats i algunes empreses privades. Aquesta investigació va conduir a una xarxa experimental de quatre nodes, que va arrencar el desembre de 1969, es va denominar ARPAnet. La idea central d’aquesta xarxa era aconseguir que la informació arribés a la seva destinació encara que part de la xarxa estigui destruïda.
ARPA va desenvolupar una nova tecnologia denominada commutació de paquets, la principal característica de la qual consisteix a fragmentar la informació, dividir-la en porcions d’una determinada longitud a les que es diu paquets. Cada paquet porta associada una capçalera amb dades referents a la destinació, origen, codis de comprovació, etc. Així, el paquet conté informació suficient com per a que se li vagi dirigint cap a la seva destinació en els diferents nodes que travessa. El camí a seguir, sense embargo, no està preestablert, de manera que si una part de la xarxa cau o es destrueix, el flux de paquets serà automàticament encaminado per nodes alternatius. Els codis de comprovació permeten conèixer la pèrdua o corrupció de paquets, establint un mecanisme que permet la recuperació. Aquest sistema de transmissió reuneix múltiples avantatges:
Fiabilitat, independent de la qualitat de les línies utilitzades i de les caigudes de la xarxa.
Distribució més fàcil de dades donat que al contener cada paquet la informació necessària per arribar a la seva destinació, tenim que els paquets amb diferent objectiu poden compartir el mateix canal o camí de comunicacions.
Possibilitat de tècniques de compressió que augmenten la capacitat de transmissió i d’encriptació que permeten una codificació, de manera que es garanteixi la confidencialitat de la informació.
Al igual que els equips o les connexions també es va evolucionar en els serveis que va oferir ARPAnet, ja que si bé al principi només es permetia executar programes en mode remot, en 1972 es va introduir un sistema d’correu electrònic, que va alliberar als usuaris de la dependència dels horitzons horaris (una mica d’importància evident als Estats Units, per la seva gran extensió), i va suposar una sorprenent augment en el trànsit generat, convertint-se en l’activitat que major volum generava, enfront de les previsions inicials.
Perquè els ordinadors puguin comunicar-se entre ells, és necessari que tots els enviïn i rebin la informació de la mateixa manera. La descripció dels passos a seguir es denomina “protocol”. El 1974, es va presentar el protocol “Protocol de control de transmissió / Protocol d’Internet” (TCP / IP). Aquest protocol proporcionava un sistema independent d’intercanvi de dades entre ordinadors i xarxes locals de diferent origen, això sí, conservant les avantatges relatives a la tècnica de commutació de paquets.
A principis dels anys vuitanta, el Departament de Defensa dels Estats Units va decidir utilitzar el protocol TCP / IP per a la xarxa ARPAnet, desdoblándola a Arpanet i Milnet, sent aquesta segona d’ús exclusivament militar, connectada a Arpanet sota un tràfic extremadament controlat. Igualment a Europa es va crear la Minet vermella, com a extensió de Milnet.
Donat que una gran quantitat de les organitzacions tenien les seves pròpies xarxes d’àrea local (RAL) connectades als nodes de la xarxa es va anar evolucionant cap a una xarxa anomenada ARPA Internet formada per milers d’equips. El nom va sofrir alguns canvis més, com: Federal Research Internet, TCP / IP Internet i finalment, INTERNET como indica la agencia seo barcelona.
Durant els darrers vuitanta anys Internet va créixer fins a incloure el potencial informàtic de les universitats i centres d’investigació, el que unit a la posterior incorporació d’empreses privades, organismes públics i associacions de tot el món va suposar un fort impuls per a Internet que va deixar de ser un projecte amb protecció estatal per convertir-se en l’alcalde xarxa d’ordinadors del món, format per més de cinquanta mil xarxes segons afirma el consultor seo judith sauch.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!