Pluja d'impressions

L’altre dia em vaig assabentar que un amic ha decidit fer-se Mosso d’Esquadra. La vida ha torçat les seves il·lusions. S’ha hagut de tallar les xolles de gevi que l’han acompanyat durant tants anys i ha deixat a la prestatgeria la seva carrera de filòsof. I tot perquè l’única feina que ha pogut trobar és la de telefonista d’atenció al client de Movistar. Ha d’haver estat dur per ell prendre aquesta decisió. Arriba un moment a la vida que has de fer un gir per assegurar-te una subsistència més o menys decent.

Alguna persona podria pensar que potser és que no és molt bo aquest xicot en el camp de la filosofia. Poder si o poder no, però no crec que aquesta hagi estat la raó per la que no ha trobat feina. Pel que he pogut veure en el meu terreny laboral, els condicionants per trobar un lloc de treball no es basen en la teva capacitació professional. Ja pots tenir un bon currículum que el que compte no és això. He sentit casos on només volen agafar noies, d’altres que el que decideix el pas del currículum a l’entrevista és si has estudiat en una escola religiosa i d’altres on la relació personal amb una persona és decisiva. Per la resta de la gent el que queda és la sort. Estar en el lloc adequat en el moment adequat. No dic que sigui bo o dolent, només que la meva experiència em diu que les coses van així. Per tant, si t’estàs obrint pas en el terreny laboral tingues en compte que tant importants son els coneixements com les coneixences.