Dubtes amb el vot del referèndum
L’altre dia em va arribar la comparativa entre la
proposta d’Estatut del Parlament i l’Estatut de Madrid que han penjat en
pdf a Racó Català. La comparativa
és clara i et permet veure les paraules que han esborrat, les que han afegit i
les que han quedat de l’original. Qui no ho hagi vist li recomano que hi faci
una ullada.
Que de l’Estatut redactat
al Parlament no en queda gaire cosa ho sabem tots. Però falten cinc dies perquè
decidim si acceptem l’Estatut de Madrid i jo encara no tinc el vot clar. Penso
en les conseqüències pràctiques i les lectures de cada resultat i no se que
fer. [ Continua…]
Imatge de www.elmundo.es
Si surt el Sí tindrem un nou
Estatut que no és el que vull i ni molt menys el que haguéssim pogut tenir si
els polítics catalans haguessin negociat en bloc. En finançament s’avança, però
ridículament, ja que no és lògic que nosaltres no poguem accedir al concert
econòmic quan els bascos el tenen des de fa anys. Un sistema de finançament que
ells tenen gràcies a uns Drets Històrics que se’ls ha reconegut. I nosaltres no
tenim Drets Històrics? I tan que els tenim, però els nostres polítics els posen
amb les seleccions catalanes: al calaix de l’oblit. Per altra banda s’ha de
tenir en compte que si s’aprova aquesta proposta d’Estatut tindrem avenços com
per exemple que serà obligatori conèixer el català fet que ens pot ser molt
útil si les coses van mal dades. Finalment, si surt el Sí el pròxim diumenge
estaríem aprovant l’actuació dels polítics en tot aquest afer, cosa que no vull
fer ni per casualitat.
Si surt el No estarem com
estàvem i li fotríem un clatellot als nostres representants polítics. Hi ha la
possibilitat que es tornés a replantejar l’Estatut d’aquí uns anys i
s’aconseguissin més competències ja que els bascos ja haurien negociat, les
Balears tindrien el seu règim econòmic especial i la resta d’autonomies ja tindrien el seu cafè. A més, potser
s’aconseguiria tot allò que se’ns ha negat i se li dona a d’altres autonomies.
Però també pot ser que passin molts anys abans no s’aprovi un altre Estatut
perquè les majories polítiques a Madrid poden ser molt pitjor que les
combinacions que es donen ara.
Amb tot, pren força l’opció del Vot nul per la Independència. Les
regles del joc per modificar l’Estatut d’autonomia donen al Congrés espanyol la
possibilitat de canviar com vol la proposta d’Estatut que fem i a nosaltres
només ens queda acceptar el que ens donen o continuar com estàvem. Està clar
que no som nosaltres qui decidim, és Espanya qui ho fa per nosaltres. Per tant
depenem del seu “altruisme” i tots sabem que aquest no existeix. Fins i tot el
tal Zapatero, que era la “gran esperança de l’Espanya plural i federalista”, ha
demostrat que d’Espanya molta però de federalisme i pluralitat lo just perquè
se’l creguin els convençuts. Així que potser és moment d’ignorar aquest joc en
el que només guanya Espanya, ens han demostrat que no ens escolten i que l’únic
que es pot fer és marejar eternament la perdiu. Un vot nul per la independència
seria una bona opció per dir que no és un Estatut el que ens interessa, que el
que volem és ser un Estat independent dins la Unió Europea.
Aquestes són, a grans trets, les
variables que contemplo en aquests moments. Em queden 5 dies per decidir el vot
i encara no se que faré.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Pluja
Aquest trilema que et planteges, i en aquests pocs dies que resten, també me l’han posat alguns amics i coneguts. A banda de totes les raons que s’han ofert per a votar per la independència, n’hi ha una altra que potser t’ajudi a decidir.
Imagina’t que a un poble qualsevol, de tal o tal altra comarca, d’un cens de 500 electors hi han anat a votar 235. D’aquests, 100 han votat sí, 70 no, 50 nul i 15 en blanc.
Quina lectura se’n pot fer? Que ha guanyat el sí. Que el no ha estat superior a la mitjana de totes les circumscripcions és evident, però cal considerar que en aquest poble al govern municipal hi té majoria el PP i ERC hi té un regidor.
Sorprèn però el gran nombre de vots nuls, ço que em permet de pensar que són vots per la independència de Catalunya…
Aviat hi haurà d’altres convocatòries electorals (les avançades, les municipals, etc.). Què en podem fer de saber que hi ha hagut 50 nuls? Per exemple, a les municipals, s’hi podria presentar una coalició independentista, i probablement trauria més d’un regidor.
La independència de Catalunya, vist l’èxit de les iniciatives hagudes fins ara, l’hem de fer de baix a dalt, és a dir, començant pel barri, pel municipi…
Aquest assaig de plebiscit que plantegem, a més a més de permetre’ns votar allò que ens interessa, també ens permet de recomptar-nos amb extrema precisió: fer un vot nul per la independència denota esforç, convenciment i intenció, és un vot de qualitat i molt valuós, és un vot de, i amb, futur.
Pensa-t’ho.
Vilaweb a fet un especial sobre el tema, Especial Vota Independència la llastima és que no hi hagi cap enllaç directe en la portada de Vilaweb.
Salutacions.