Pluja d'impressions

Acabo d’arribar de veure Bucarest, la memoria perdida, la pel·lícula sobre en Jordi Solé Tura que ha fet el seu fill Albert. M’ha encantat. És un regal d’història i de vida. He descobert la figura d’en Jordi Solé Tura i dic descobert perquè només en sabia que és un dels redactors de la Constitució espanyola i que és-era un polític del PSC. Dels seus anys d’exili, del seu paper com a locutor de Ràdio Pirenaica i de la seva feina en la lluita clandestina contra Franco no en sabia res. Però de la pel·lícula no només n’he après això. A través de la vida d’en Solé Tura recuperem la història que no està als llibres de text: la de la lluita clandestina contra Franco, les pors, les detencions, els presos, els sacrificis de tanta gent que han quedat en l’anonimat. Sobretot això, es respira el record per aquells que van veure destrossades les seves vides en la lluita per la democràcia. Alhora es treuen a l’aire alguns draps bruts dels comunistes i es retrata (en el sentit que cadascú prefereixi) gent com en Fraga i en Carrillo a través de declaracions de testimonis i d’ells mateixos.
Repeteixo que és una pel·lícula molt personal, tant que entrem en la intimitat de la família i ens acosta a la malaltia de l’alzheimer que pateix en Solé Tura. Veiem com una persona que ha estat tant gran intelectualment es va diluint a través de la pèrdua de la memòria.
No vull estendrem però tampoc voldria deixar-me res.
El que no he entès és el per què la veu en off és en castellà quan la gran majoria de testimonis i la vida familiar és en català subtitulat. I una altra cosa que m’ha sobtat és que no se sentin (i em sembla que tampoc es diu que existien) emissions de Ràdio Pirenaica en català. Cada autor fa el que creu convenient amb la seva obra, però no entenc perquè no ha fet el producte directament en català quan les escenes de vida són en català i la majoria de testimonis també.
En resum, un regal d’història, tendresa i vida. I si hagués de triar una imatge em quedaria amb la d’en Solé Tura gronxant-se tranquilament a la cadira de casa seva. Preciosa.

Imatge extreta de: www.bausanfilms.com

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!