Aquest matí s’han inaugurat les jornades
amb l’anunci, entre altres, de la creació ahir nit del CATPL, una
associació de petites i mitjanes empreses que donen serveis en PL a
Catalunya. En la mateixa presentació l’Oriol Ferran ha dit que "la
manera de treballar del PL és un aspecte clau en la forma en que el
Govern de Catalunya vol promocionar la Societat de la Informació" .
Posteriorment a la taula rodona sobre PL i Administració Pública
s’han apuntat els motius pels quals l’Administració Pública pot estar
interessada a treballar i promoure el PL, i ha aflorat el comentari de
l’Eduard Elías "el desenvolupament de la industria local de programari
és una opció política de quin país volem ser".
El torn d’intervencions ha apellat per una implicació més explícita de
l’Administració Pública en fomentar les empreses locals de serveis en
PL, i ha posat en dubte el recolzament a les grans multinacionals.
L’interès en la implantació del PL al món educatiu ha estat compartida
per tothom.
[ja està disponible la crònica sencera a la continuació d’aquest article]
Les Jornades han quedat inaugurades avui amb la presència de diversos
representants de l’Administració i la Universitat moderats per el
periodista Vicent Partal.
D’entrada en Sebastià Vila, en representació dels organitzadors
de les Jornades de Programari Lliure (JPL en endavant) ha donat les
gràcies a tots els presents i a tota la gent que ha fet possible
aquesta edició.
El director de la universitat a Manresa (EUPM), Juan Jorge, ha declarat que "aquesta és casa vostra"
i ha dit que com a centre aposten pel programari lliure (PL en
endavant). Entre altres, estan fent que totes les màquines del
professorat disposen d’una partició en Linux, creant una sala de
terminals per als alumnes funcionant amb aquest sistema operatiu i
naturalment acollint les JPL d’enguany.
Després en Josep Alabern, President de la demarcació de la Catalunya Central del Collegi Oficial d’Eng. Ind. de Catalunya.,
ha parlat sobre l’exposició de material informàtic que hi ha a les JPL
i ha fet una crida per a pressionar a les institucions per a dotar
Catalunya d’un museu d’informàtica.
El Degà del Col·legi Of. en Eng. Inf. de Catalunya, Eduard Elías, ha dit que "el PL suposa una nova oportunitat de posicionar-nos fort", i ha fet públic que ahir al vespre es va fundar CATPL, una associació d’empresaris catalans
que ofereixen serveis basats en PL. L’objectiu de CATPL és, entre
altres, el d’agrupar-se per millorar la imatge d’aquest tipus de
programari i reclamar una quota a favor en l’adjudicació de concursos
de l’administració. Divendres es presentaran a la sessió de la tarda.
La representació de l’alcaldia de Manresa,
ha mencionat totes les iniciatives que estan duent a terme per a
implantar el PL, com ara: l’administració electrònica, projectes d’alfabetització digital, la signatura electrònica per a tots els ciutadans, impuls de col·lectius (com Moviment d’Innovadors, CATux, Lacenet…), la migració de tots els seus sistemes a Linux… o el Centre d’Aplicacions TIC, el CATIC. Una aportació important ha estat la seva afirmació "la societat és la que ha de canviar, no només les empreses", destacant que "la ciutat és des d’on millor es pot fer el pas cap a la Societat de la Informació".
Abans d’acabar la presentació, la Cristina Barrado, Vicerectora TIC de la UPC,
ha destacat que aquestes són les primeres jornades en que no s’asseu
només amb els membres organitzadors, sinó que a la presentació hi han
pogut estar presents altres persones representatives. Ha mencionat la Càtedra de PL que està creant la UPC, i ha dit que serà el propi col·lectiu qui definirà quina forma ha de tenir.
L’acte inicial ha acabat amb la intervenció d’Oriol Ferran, Secretari de Telec. i Societat de la Informació DURSI, la mateixa persona que l’havia obert, declarant que "la manera de treballar del PL és un aspecte clau en la forma que el govern vol promocionar la societat de la informació". Ha remarcat que la "migració ‘mental’ d’un país serà lenta i serà mixta"
en referència a les dificultats que representa orientar-se cap al nou
paradigma del PL. En la seva intervenció ha volgut mencionar la llengua,
indicant que si com a país hem estat capaços d’impulsar una escola
pròpia i uns mitjans de comunicació en català, també ho serem per
impulsar un programari en la nostra llengua.
La taula rodona feta posteriorment, ha comptat amb la presència d’en Ramon Roy, President de l’Assoc. d’Antics Alumnes de la FIB, que l’ha encetat mencionant que "les multinacionals són organismes vius que s’adapten on hi ha els diners"
i ha citat el cas de T-Systems (que ha instal·lat el seu centre de PL a
Barcelona) i Wal-Mart (que comercialitza ordinadors personals amb Linux
pre-instal·lat). Ha incidit en el punt que al PL li cal avançar en
garantir un suport i un temps de resposta a incidències gestionat
contractualment per a ser una opció als directius informàtics de grans
empreses.
En Vicent Partal ha animat el debat mencionant els casos d’administracions que s’estan passant al PL per motius de seguretat i preguntant si "estem segurs que amb el programari propietari podem mantenir la nostra confidencialitat?".
La primera resposta li ha vingut de la mà de l’Alain Jordà, Regidor de TIC de Manresa,
que ha indicat que el motiu del seu ajuntament per adoptar el PL no han
esta pas les seves despeses, sinó la visió que "el PL és l’única
oportunitat per a tenir un sector TIC local amb cara i ulls". Alhora,
l’argument de la llengua també ha tingut molt de pes en aquesta decisió.
Ha continuat la Cristina Barrado, amb una presentació per ordinador que s’ha allargat en el temps, la qual mostrava l’interès de la UPC en el PL per: ser un bon producte, estar a disposició de tots els alumnes i adaptar-se perfectament a la metodologia universitària.
L’Eduar Elías ha afirmat que el desenvolupament de la indústria local de programari és una "opció política de quin país volem ser". Demanant que es confiï en les petites empreses del país per a que puguin créixer.
En Vicent Partal, ha centrat de nou el tema preguntant "quina responsabilitat té la Generalitat en la transformació" cap a l’adopció del model del PL. I ha encetat la polèmica amb els problemes amb l’eCatàleg (més).
L’Oriol Ferran ha exposat les dificultats en que es troba el nou govern donat que venien "de sota zero" i ha exposat àmpliament la notícia sobre l’acord del Departament d’Ensenyament amb Microsoft (més).
Ha volgut remarcar que tot el canvi serà molt complex i que es troben a
la fase prèvia d’estudi. La seva intervenció ha acabat amb referències
a HP, la qual ha deslocalitzat la seva planta de producció
d’impressores, però ha deixat aquí un centre de recerca I+D.
En
resposta a aquest referència, l’Eduard Elías ha mostrat la seva
preocupació en que l’interès en que no fugin les grans empreses pugui
fer oblidar que les petites necessiten un recolzament. Des de
l’Ajuntament de Manresa, l’Alain Jordà, ha incidit en que "el model del PL no ha de ser un edifici amb gent a dins […] sinó un model tipus Farga",
és a dir, un model descentralitzat. Finalment en Ramon Roy ha
complementat les explicacions de l’Oriol Ferran explicant la
complexitat dels canvis, afirmant que "no es pot canviar l’estratègia de la Generalitat en 3 mesos".
El matí ha acabat amb les preguntes del públic, començant per el representant d’un petit ajuntament que ha volgut saber si ja s’hi poden posar a desenvolupar en PL, o valdria la pena que esperessin a veure quins patrons marca la
Generalitat. L’Oriol Ferran ha dit que ara mateix s’està en una fase de
programes pilot en petites localitats.
En Xavier Buscallà, d’Open Trends, ha dit que valora "les grans multinacionals de serveis però" es pregunta "com han de ser impulsores del PL quan tenen interessos creuats amb el programari propietari". Ha insistit doncs en que calen empreses petites amb el recolzament de les administracions.
En Leopold Palomo, ha posat sobre la taula l’estratègia de puntuació de la UPC,
basada fins ara, en contractes econòmics, de forma que dificulta la
dedicació del professorat a projectes de PL no renumerats. S’ha
preguntat si la Farga és una iniciativa suficient per a una universitat com la UPC.
Una persona de Mallorca ha interrogat a la taula per saber si abans de dedicar diners a determinades empreses, s’estudiarà si existeixen col·lectius que ja estan fent la feina que es busca. En Jordi Vilanova, remarcava que els "regals" que fa Microsoft creen dependència. I per últim, hi ha hagut una persona que ha demanat perquè no s’actua a les escoles, tal i com estan fent altres comunitats.
Les respostes de la taula s’han fet posteriorment, amb intervencions com la de la Cristina Barrado, que ha dit que "si anem massa ràpid pot ser un bumerang, perquè la gent ho veurà com una imposició". L’Oriol Ferran ha dit que l’acció de la Secretaria que representaria es centraria en la formació. I l’Eduard Elías i en Ramon Roy han tancat l’acte parlant de la importància de crear valor, amb empreses de serveis sobre el PL.
Jordi Campos i Miralles
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
podrieu donar més informació sobre lo de l’associació CATPL?
Gràcies.
L’Oriol Ferran en totes les seves referències ha parlat de Societat del Coneixement enlloc de la Societat de la Informació. Penso que aquest matís és molt important.
Respecte al tema d’HP ha vingut a dir que no només era un centre d’I-D sinó una gran factoria de serveis tecnologics avançats.
Gràcies pel resum… una mica telegràfic, i algunes temes caldria puntualitzar-los, perque jo els he entès diferent.
Molt bona idea fer un weblog chronical
Jo voldria destacar especialment que, com acostuma a passar en aquesta mena d’esdeveniments, les converses amb gent diversa que es produeixen en petites rotllanes durant els temps morts són summamment interessants.
Ha estat particularment instructiu poder parlar amb la gent de BULMA, que ha aterrat a les jornades amb la seva corresponent ensaïmada, i que porta a terme un projecte molt interessant de programari lliure de gestió. També a nivell personal he gaudit molt de les explicacions del Toni Mirabete, el creador de la Biadix i la Catix, que ha explicat coses molt interessants i curioses de la seva feina.
En resum, una oportunitat d’or per tota la gent interessada en aquest món del PL.
Orestes Mas.
Durant la taula rodona d’aquest matí m’ha sorprès molt el que ha explicat la Cristina Barrado sobre el finançament de les universitats públiques.
Ha dit que fer un projecte hi ha tres tipus de finançament:
– Una empresa financia el projecte i es queda amb els resultats (els resultats no es publiquen, són privats de l’empresa).
– Una empresa financia el projecte i es publiquen els resultats, però l’empresa manté el dret d’explotació.
– El projecte el financia la mateixa universitat i els resultats són públics.
Segons ella, les tres vies són correctes. Però encara que una empresa financiï un projecte, el material, instal·lacions i el professor que dur a terme el projecte són pagats amb diners públics. Els projectes d’una universitat pública haurien de revertir directament a la societat i no a interessos privats. L’empresa és lliure de contractar personal que faci aquesta investigació i no hauria de poder utilitzar els recursos públics per a fer-la.
Joan Queralt
No sé si ha estat un oblit del cronista (no crec) o si realment no s’ha parlat de productivitat. Aquest indicador que tanta importància està agafant en un entorn globalitzat està íntimament lligat al PL.
El PL té un cost global de propietat molt més baix que el propietari, per molt que ho neguin alguns estudis de dubtosa credibilitat, i la seva implantació hauria de ser una prioritat.
Començar posant unes màquines linux en mitja dotzena de biblioteques de petits municipis fa riure. No cal fer aquest experiment de pa sucat amb oli; aneu a Munich (Alemanya) o a Largo (Florida, USA) , per citar dos exemples coneguts, i us en adonareu dels grans avantatges que reporta.
A banda dels temes ètics o filosòfics que hi ha al voltant del PL, la millora de la productivitat i la competitivitat ja justifiquen la seva immediata implantació. La resta són excuses.
Però la veritat és que pràcticament cap administració pública és un exemple de productivitat, i si hem de dependre de la seva acció anem bé. A l’alcalde de la petita localitat que demanava que la Generalitat ho tirés endavant, jo li diria que no s’esperi, que els seus conciutadans li ho agrairan.
Miquel N.
Cal recordar que actualment La Farga es el nom amb el que es denomina una altra web impulsada pel DURSI
InformaticaPublica.com
mentider?
mentider?
Paljud inimesed kannavad MBT on rohkem otsest põhjust – kaalust alla võtta! Kandmise mbt zapatos kõndimine võib kasutada tõhusalt väikeste lihaste ümber liigeste, suurendab lihaste jõudu, põletad rohkem rasva, rõõm kõndimine kasu kogemustest ja koolitustest saab tõhusat ravi rasvumist. Vahepeal kanna kõrgus 5 cm või nii, võite saavutada mõju kaudne kõrgem. Nüüd, kus sissevoolu inimeste teenimisele. MBT zapatos 2010 veel on mood, tervis, kaalulangus, suurenenud, nii põnev on!