8 de juliol de 2010
Sense categoria
0 comentaris
Llengua comuna
Amb la recent —i folgada— aprovació de la Llei d’acollida de les
persones immigrades i les retornades a Catalunya, el país ha
sedimentat un espai propi des d’on intervenir en aquesta qüestió cabdal
per a la cohesió del país, també, des d’una dimensió lingüística pròpia.Ressenyem que tant aquesta llei com l’anterior Pacte Nacional per a la
immigració són fruit d’un suport parlamentari irrefutable —hi ha votat a
favor el tripartit governant, i el primer partit de l’oposició. Tot i
que no és pas extraordinària l’aprovació de lleis al Parlament català
amb aquest quòrum, en aquest cas creiem que aquest consens reforça una
proposta legislativa que ha estat compartida per la majoria d’agents
socials i per un bon grapat d’entitats de nouvinguts del país —almenys,
per les més representatives. Això és, que són aquells que fa poc que han
arribat al país els qui han exigit, entre d’altres coses, que
l’acollida que es dispensi a tot nouvingut sigui en llengua catalana.
Tot plegat ha propiciat que la llengua catalana passi a ser reconeguda a
nivell legislatiu com a llengua comuna de Catalunya.
persones immigrades i les retornades a Catalunya, el país ha
sedimentat un espai propi des d’on intervenir en aquesta qüestió cabdal
per a la cohesió del país, també, des d’una dimensió lingüística pròpia.Ressenyem que tant aquesta llei com l’anterior Pacte Nacional per a la
immigració són fruit d’un suport parlamentari irrefutable —hi ha votat a
favor el tripartit governant, i el primer partit de l’oposició. Tot i
que no és pas extraordinària l’aprovació de lleis al Parlament català
amb aquest quòrum, en aquest cas creiem que aquest consens reforça una
proposta legislativa que ha estat compartida per la majoria d’agents
socials i per un bon grapat d’entitats de nouvinguts del país —almenys,
per les més representatives. Això és, que són aquells que fa poc que han
arribat al país els qui han exigit, entre d’altres coses, que
l’acollida que es dispensi a tot nouvingut sigui en llengua catalana.
Tot plegat ha propiciat que la llengua catalana passi a ser reconeguda a
nivell legislatiu com a llengua comuna de Catalunya.
A la
Plataforma per la Llengua ja fa temps que treballem l’horitzó fixat de
fer de la llengua catalana la llengua comuna a casa nostra.
Principalment perquè és l’única opció de llengua comuna que garanteix
les tres coordenades essencials de tota llengua comuna: la cohesió
social, la continuïtat amb la cultura històrica del territori i la
sostenibilitat lingüística.
Veurem, doncs, com es
desenvolupa i s’aplica la llei —cal recordar que, en darrera instància,
aquesta responsabilitat recau sobre els ajuntaments—, però cal
reconèixer que s’ha començat amb bon peu, i que s’ha assentat un
precedent jurídic de primer ordre per a la cohesió i inclusió social a
casa nostra.
Marc Biosca
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!