Plataforma per la Llengua

Un estudi de la
Plataforma per la Llengua torna a posar de manifest les mancances democràtiques
de l’Estat espanyol, aquesta vegada en l’àmbit del multilingüisme. Mentre, cada
dia, des de moltes ràdios i televisions de ponent, alguns i algunes criden i
bramen sobre suposades imposicions lingüístiques de les “lenguas regionales”,
la realitat es mostra tossuda. La comparativa de la presència de les llengües
pròpies com a llengües oficials de l’Estat en el context europeu i la seva
presència als webs oficials de diferents països multilingües, deixa l’Estat
espanyol en el darrer lloc.

Anem a pams; en relació amb les llengües oficials dels diferents estats
europeus (reconeixement equitatiu o quasi equitatiu pel que fa a
l’oficialitat), cap estat de la Unió Europea té una llengua pròpia parlada per
més del 10% de la població que no tingui estatus de llengua oficial de l’estat,
llevat de l’Estat espanyol. No trobem enlloc de la Unió Europea un cas similar,
i és que no podem oblidar que el català compta amb més de 9 milions de
parlants, nombre superior als parlants de llengües oficials de la Unió Europea
com el suec, el búlgar, el danès o el finès. Per tant, la no oficialitat a
Espanya i Europa de la llengua catalana constitueix un greuge comparatiu, car
és una anomalia en el context europeu, i mostra els dèficits democràtics de
l’Estat espanyol en matèria lingüística.

En el multilingüisme als webs oficials estatals, l’Estat espanyol tampoc
no en surt gaire ben parat en comparació amb d’altres països multilingües.
Així, mentre en els webs del govern, el parlament o l’exèrcit de Bèlgica,
Finlàndia, Suïssa i Canadà es compta amb versions completes en les diverses
llengües pròpies, a l’Estat espanyol, per contra, cap dels webs esmentats
disposa de versió en un altre llengua pròpia que no sigui el castellà. Una
vegada més l’Estat espanyol suspèn en multilingüisme, suspèn en democràcia.

Eloi Torrents

Plataforma per la Llengua

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!