Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua
rebutja la sentència del Tribunal Constitucional, que després de quatre
anys de
debats i episodis esperpèntics ha retallat l’Estatut d’Autonomia votat
en
referèndum pel poble català en un acte legítim de democràcia. La
sentència demostra un greu dèficit democràtic a
Espanya, on l’opinió de deu jutges elegits per criteris partidistes
passa per
damunt de la voluntat popular expressada lliurement a les urnes.

La retallada de la sentència
representa una intromissió d’un tribunal que es diu constitucional en
l’exercici de llibertat democràtica realitzat per un poble, que es
tradueix en l’elecció
lliure de la norma estatutària que l’ha de regir.

La retallada realitzada pel
Tribunal Constitucional representa una doble vulneració a la dignitat i
als
drets del poble català: de primer, representa
una vulneració al legítim exercici legislatiu dels i de les
representants
escollits pel poble català, que van consensuar i aprovar l’estatut al
Parlament
de Catalunya en l’exercici del dret a l’autogovern. I, d’altra
banda, representa una intromissió a la
decisió del poble català que va ratificar a les urnes el text estatutari
i va
decidir, així, com es volia regir.

Aquesta sentència té una clara
afectació per als articles de l’Estatut relatius a la llengua catalana.
De
manera més clara i directa s’anul·la la facultat de les administracions
públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya d’utilitzar
la llengua catalana de
forma preferent; circumstància que pot
representar una clara i greu regressió de la situació de la llengua
catalana,
que des de la democràcia, en tant que llengua pròpia de Catalunya, és la
d’ús
habitual a les administracions públiques de Catalunya. Així
mateix, serà un cas únic a Europa que l’administració pública
no pugui utilitzar de forma principal la seva llengua pròpia per
adreçar-se
als ciutadans als quals serveix. És
una paradoxa que un estat de la
Unió Europea, quan encara n’ocupa la presidència de torn,
faci aquesta mostra de cinisme i discriminació cap les administracions
públiques catalanes i vers els
ciutadans catalans, considerats com a ciutadans de segona. És per això
que la Plataforma per la Llengua
denunciarà aquesta situació a l’opinió pública internacional.

Les referències
interpretatives que afecten als articles 5. Els
drets històrics, article 6.2. La
llengua pròpia i les
llengües oficials, article 33.5. Drets lingüístics davant les
administracions
públiques i les institucions estatals, article 34. Drets
lingüístics dels consumidors i usuaris,
article 35.1 i 35.2 Drets lingüístics en
l’àmbit de l’ensenyament, article 50.5 Foment i difusió del
català i article 138. Immigració, poden suposar una
restricció en
l’ús del català i drets lingüístics dels ciutadans. La Plataforma per la
Llengua
en farà una anàlisi en profunditat quan es conegui la sentència
completa.

Aquesta sentència
confirma que la llengua catalana no pot disposar d’un marc jurídic propi
i
tanca la via a la igualtat de drets lingüístics a Espanya. A
partir d’ara, per garantir aquests drets cal plantejar un canvi de marc
legal
de fons -ja sigui mitjançant una reforma de la Constitució Espanyola
o per la creació d’un nou Estat català dins de la Unió Europea- que
parteixi dels ciutadans de Catalunya i que respecti el seu dret de
decidir
sobre un eix tan central per a la vertebració social i cultural com és
la
llengua catalana.

La Plataforma per la
Llengua exigeix respecte i un tracte igualitari per a la
llengua comuna dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, tal com passa
amb
totes les llengües de la UE
que són comparables a la llengua catalana. No hi ha cap
llengua a la Unió Europea
amb tants parlants com el
català o que representi un percentatge tant alt de parlants de l’estat
on es parla que no
sigui plenament oficial en l’estat (en aquest cas Espanya) en igualtat
de
condicions amb l’altra llengua oficial (en aquest cas el castellà).

Finalment, la Plataforma per la Llengua
demana al Govern i al Parlament de Catalunya que no acatin la sentència
del TC
i que continuïn aplicant l’Estatut amb tota normalitat i com s’ha fet
fins ara.

La Plataforma per la Llengua
ha posat en marxa una web des d’on els ciutadans descontents amb la
sentència
poden queixar-se al Tribunal Constitucional i al Defensor del Pueblo.
Vegeu-la
a: www.plataforma-llengua.cat/constitucional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!