Plataforma per la Llengua

En relació amb la publicació del
text íntegre de la sentència del Tribunal Constitucional de l’Estatut de
Catalunya, i a l’espera de fer una anàlisi més acurada de l’abast de les
repercussions que l’esmentada sentència representarà en el marc legal
dels
drets lingüístics dels catalanoparlants, la Plataforma
per la Llengua manifesta el seu rebuig més enèrgic i absolut
a l’esmentada sentència, perquè representa una regressió dels drets
lingüístics
de la llengua catalana  i una vulneració dels drets dels ciutadans, dels
drets dels parlants i dels drets del poble de Catalunya.

La fonamentació de la sentència
posa de manifest que, més enllà de tractar-se d’una interpretació
jurídica com
es pretén, la sentència constitueix un
dictamen polític i partidista que inclou l’objectiu de retallar els
drets
lingüístics dels catalans i les seves institucions. La
sentència i la seva fonamentació representen un clar atac al respecte a
la
decisió d’autogovern d’un poble i a la seva dignitat, posant de manifest
el
baix nivell de qualitat de la democràcia espanyola. A més a més, els
termes que
utilitza la sentència són, al nostre parer, ofensius.

 Segons un informe del World
Economic Forum (vegeu http://networkedreadiness.com/gitr/main/analysis/showdatatable.cfm?vno=2.37),
Espanya ocupa el lloc 60 pel que fa a la
independència judicial, per sota de països com Nigèria, l’Aràbia
Saudita,
Tailàndia o Bostwana, la qual cosa posa en dubte la
qualitat democràtica l’estat Espanyol, i l’actuació del Tribunal
Constitucional
en l’emissió de la sentència.

En matèria de llengua, la
sentència suprimeix i
desnaturalitza el contingut que es deriva de la declaració
del català com a llengua
pròpia i prescindeix del fet que, més enllà d’un contingut jurídic, la
qualificació de llengua
pròpia té una significació històrica i sociològica
inalienable. Així mateix, la sentència reinterpreta el concepte del
català com a llengua oficial i per tant
retalla el contingut de l'”oficialitat” i redueix els drets que es
recullen en
l’esmentada declaració.

Després d’haver realitzat una
primera anàlisi de la sentència, la Plataforma per la Llengua
conclou que, malgrat que totes les afectacions no són immediates, cal
que els responsables polítics prenguin mesures el més
aviat
possible. Aquestes afectacions o possibles afectacions són:

D’aquesta primera anàlisi
destaquem que la sentència del
TC ignora i contradiu sentències del mateix Tribunal Constitucional que
anteriorment ja s’havien pronunciat en matèria de drets lingüístics.
Això
evidencia l’alta politització d’aquesta sentència que, de manera
excepcional a la Unió Europea, manté
una llengua de la dimensió de
la catalana en
una situació de subordinació jurídica i discriminatòria. 

A més a més, la Plataforma per la Llengua adverteix que la
sentència pot afectar tant les lleis aprovades i l’acció política com la
futura activitat legislativa catalana, de tal manera que l’Estat podrà
intervenir directament en qüestions de llengua catalana. La sentència
blinda
l’obligatorietat del castellà i desblinda allò que es pretenia fer amb
els
drets dels catalanoparlants, de manera que sempre el darrer marge de
maniobra
sobre el català,
la darrera competència sobre la llengua catalana serà de l’Estat,
supeditant la
voluntat política en matèria de llengua de les institucions catalanes a
les
espanyoles.

Voldríem destacar també que, tot i
la sentència, l’Estatut i el marc legal previ a la sentència encara no
garantien
els drets lingüístics dels catalanoparlants en el mateix grau que la
resta de
llengües pròpies europees amb un nombre similar de parlants. Així, el
reconeixement de la llengua
catalana a casa nostra es trobava, i es troba, molt lluny de
la normalitat del suec a Finlàndia, el gaèlic irlandès a Irlanda,
l’italià a
Suïssa, o el neerlandès a Bèlgica, per posar només alguns exemples. Els
dèficits en el tractament del català per part de l’Estat espanyol
són excepcionals en el context dels països de tradició democràtica,
essent
aquest l’únic cas en què una llengua com el català no és oficial de
l’estat, i amb més de 500
lleis que imposen el castellà a
Catalunya o prohibeixen directament l’ús del català (vegeu
els informes en aquest enllaç: www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/60).

Per tot plegat, des  de la Plataforma per la Llengua instem
al Govern de la Generalitat, al
Parlament de Catalunya i als responsables polítics catalans perquè amb
valentia
i decisió pactin una resolució en què acordin:

1. Desacatar
   la sentència.
2. Aplicar les lleis aprovades del
   Parlament de Catalunya
   tal com han estat aprovades pels representants de poble de
   Catalunya.
3. Reformar
   en profunditat el marc legal vigent per tal que els drets
   lingüístics dels
   ciutadans i ciutadanes catalans siguin garantits en les mateixes
   condicions que la resta de llengües europees amb un nombre similar
   de
   parlants. Això fa imprescindible un canvi en el marc
   constitucional, bé sigui amb l’aprovació d’una
   constitució catalana fora de l’àmbit espanyol, bé amb l’assoliment
   de la
   reforma de la Constitució espanyola per tal
   que, com en la resta de casos comparables, el català sigui llengua
   oficial de l’Estat en les mateixes condicions que qualsevol altra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!