En els innumerables
debats sobre la integració lingüística dels nouvinguts al nostre país
sempre
sorgeix, en algun moment, la necessitat d’explicar els beneficis que
reporta
conèixer i fer servir la llengua catalana a les persones que acaben
d’arribar.
No és aquí on vull
estendre’m en aquest tema; primer, per manca d’espai -ja que els
beneficis són
molts-, i segon, perquè a la mateixa web de la Plataforma per la Llengua
i en
moltes de les guies, ja s’expliquen abastament.
El que sí que
voldria denunciar aquí és que no serveix de res tot aquest esforç per
difondre
la importància que els nouvinguts aprenguin i parlin el català si
després, a la
pràctica, l’abandonem amb tanta facilitat.
¿De què serveix
encoratjar aquesta gent a anar als cursos del Consorci per a la
Normalització
Lingüística, a tenir parelles lingüístiques, a esforçar-se a parlar en
català
amb el forner, si després som els mateixos catalanoparlants qui ens
entestem a
abandonar la llengua tan bon punt ens adrecem a un desconegut?
Com a
castellanoparlant d’origen i catalanoparlant d’adopció, reclamo als
catalanoparlants -d’origen i adoptius- que, si us plau, em parlin en
català,
perquè tot el temps, esforç i diners que vaig destinar a aprendre la
llengua
pròpia d’aquest territori tingui algun sentit. De res serveixen les
iniciatives
que es porten a terme des de l’administració pública i des de nombroses
entitats de la societat civil per donar a conèixer i difondre la nostra
cultura, i per explicar la importància de l’adopció del català si hi
reneguem
amb tanta facilitat.
Carmen Pérez
Plataforma per la Llengua
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!