El cor té raons que la raó no coneix

Al seu llibre Per combatre aquesta època. Dues consideracions urgents sobre el feixisme, Rob Riemen reivindica que cal mantenir viu l’humanisme europeu per combatre la ignorància, l’estupidesa organitzada, l’odi i la por que promouen determinades elits polítiques per destruir l’esperit autèntic de la civilització democràtica, basat en la veritat, la bellesa i la justícia. En reprodueixo alguns paràgrafs que m’han semblat especialment significatius:

La ciència ens ha privat de la veritat…!

(…) Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Sobirania tecnològica

Entenem la sobirania tecnològica com la capacitat dels ciutadans d’estar informats i participar de la gestió i construcció de les infraestructures de telecomunicacions. L’accés a internet és un dret humà i es tracta de desenvolupar alternatives que permetin l’accés de tothom sense discriminacions, que afavoreixin el desenvolupament econòmic local i una economia social basada en principis d’eficiència i sostenibilitat.

Sota aquesta premissa, la Fundació guifi.net ha fet una anàlisi de les principals empreses operadores d’acord amb els cinc principis següents: Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Ramón Cotarelo ha vingut a Perafita

El diumenge 8 de setembre, a Perafita vam rebre la visita d’un personatge molt singular que no ens podrà deixar mai indiferents: el Ramón Cotarelo. Va venir convidat a participar en l’acte que es fa cada any en homenatge als “Puig de Perafita” i ens va adreçar un molt interessant parlament en què va exposar la seva visió radical i ben documentada sobre l’actualitat del País en el conflicte que mantenim amb l’Estat espanyol i la seva opinió sobre com hauríem d’enfocar el futur i anar donant els passos més adequats en les actuals circumstàncies. Va començar exposant com ell i la seva família, per acord ben lliure entre tots, no fa gaire van decidir un canvi de nacionalitat i es van fer catalans a tots els efectes traslladant-se a viure a un poble de Girona, des de Madrid la seva ciutat d’origen i de vida fins fa poc. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

“Totalitarisme invers” i “Democràcia fugissera”

Segons Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme invers’. El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta, consistia en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu poder per a conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers consisteix en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen els ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als partits i els mitjans. En el totalitarisme tradicional el carisma del dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap dictador però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos electorals. Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues operacions claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja no són un combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Massa damnata

Llegint La luz de una candela, una obra curta de José Jiménez Lozano, m’he topat amb una colla de pensaments que sotraguegen la nostra societat i que vull compartir amb els possibles lectors d’aquest blog:

Maurice Blanchot, glosando a Kafka, dice que escribir es una forma de oración. Y lo es. O, si no, es cacareo.

[…]

Cada vez resulta más claro que es imposible afirmar algo, opinar sobre algo,, aportar incluso una información de calidad  y bien contrastada por el pensamiento o la experiencia de siglos, porque ello resulta ininteligible o hasta ofensivo, ridículo desde luego. La transmisión de la cultura es imposible. La mentalidad mayoritaria –incluida la de las minorías científicas de todos los colores y pretensiones– reserva el conocimiento a los expertos y, por lo tanto, también los juicios sobre la realidad o el encadenamiento lógico.. El juicio personal, el ejercicio libre de la inteligencia y el discurso espontáneo, contradictorio, investigativo, nos están prohibidos. Sólo la dogmática de los expertos cuenta: tan lejos estamos de Sócrates y tan cerca de Torquemada. […] estamos en una civilización en la que preguntarse por el sentido es sólo muestra de provincianismo o restos de la antigua miseria intelectual […] El mundo en que vivimos es demasiado agresivo y brutal — “competitivo” dicen sus pontífices–, y está regido por la teología calvinista de la predestinación económica y social. Ese mundo elige a “los suyos”, los salva y los introduce en el Paraíso. El resto es la “massa damnata” condenada al infierno de la insignificancia y la nada. […] Lo que sé es que se están tomando todas las medidas , no para impedir “un despertador cultural”, sino para asegurar la idiocia: desde la primera enseñanza –ya una ignorancia general básica– hasta las grandes teorías de cuño universitario sobre arte y literatura, la democracia cultural y etc. El entierro de la memoria sobre todo y la no significatividad del lenguaje: lo mismo es la palabra de la víctima que la del verdugo.[…]

La idiocia combinada con la crueldad o la indiferencia total por las gentes, hace decir, a politicastros, intelectuales y escribidores de periódicos, que el progreso y la modernización de las estructuras exigen “estos sacrificios”.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari