Un immens imperi tou

El diari La Vanguardia del dissabte 23 de febrer publica l’interessant escrit de Xavier Mas de Xexàs titulat “Hombres de Dios, violadores de niños” que es refereix al gran desastre de pederàsties i violacions dins l’Església Catòlica i la moguda papal d’aquests dies per a evitar-ho i corregir-ho: https://www.lavanguardia.com/internacional/20190223/46629202662/hombres-de-dios-violadores-de-ninos.html.

No vull ara entrar directament en el tema, senzillament vull ressaltar l’inici d’aquest escrit on es mostra la vertadera entitat d’aquesta institució. Bona manera d’anar a l’arrel dels problemes i que els “pastors” no es voldran plantejar mai perquè aquesta església, dic jo, “serà imperi o no serà”.

Comença així aquest article:

“La Iglesia católica es un imperio blando, que gobierna la vida de 1.300 millones de personas en todo el mundo. Dispone de un estado propio, el Vaticano, con un gobierno y un cuerpo diplomático. El Papa, como representante de Dios en la tierra, recibe a jefes de Estado y tiene un papel muy activo en las relaciones internacionales. Su doctrina sobre la familia, la homosexualidad, la mujer, la fertilidad asistida, el aborto, la eutanasia y el divorcio marca la política de muchos estados nación. Dios gobierna a través de sus representantes y los estados aceptan esta influencia histórica. La Iglesia mantiene una posición fuerte en los asuntos públicos, en las estructuras del poder político, en la justicia y la cultura. Los países de poblaciones católicas no pueden escribir su historia, ni siquiera la más reciente, al margen de la Iglesia. No importa que sean repúblicas laicas y democracias liberales, como sucede en Europa, América y Australia, o dictaduras y democracias imperfectas, como acostumbra a ser el caso en África. Estos estados, que son la gran mayoría de los representados en la ONU, escriben y aprueban sus leyes con el catecismo a mano. Aunque sean oficialmente laicos, mantienen la fe y defienden la moral cristiana como un sistema imbatible para la convivencia y la realización personal.”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Que tot canvii a fons

Si, com comentàvem no fa gaire, viure és canviar, parlar de canvis és parlar de vida. Canvis reals, volem dir, canvis en profunditat en la nostra mateixa intimitat, i no es tracta pas d’allò que solem dir-ne “canviar coses per què res no canvii”. El canvi vol dir metamorfosi, transformació real, transubstanciació, de soca-rel.

Llegim el poeta Hölderlin:

Que canvii tot a fons! Que de les arrels de la humanitat sorgeixi el nou món! Que una nova deïtat regni sobre els homes, que un nou futur s’obri davant d’ells!

Al taller, a les cases, a les assemblees, als temples, que canvii tot a tot arreu!

Diríem que aquesta nova deïtat seria la mateixa intimitat i ànima de cadascú dins la col·lectivitat. El canvi és transformació personal, viure, voluntat constant de obrir horitzons.

Sense posar-hi límits per endavant. Com es podia llegir fa pocs dies a la carta de menús d’un restaurant:

“La vida et posarà obstacles,

però els límits els poses tu”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Veus contra el silenci

Al text anterior titulat Esgarrifats parlem de l’exposició recentment inaugurada a la biblioteca pública de Vic i ho acompanyem amb alguns textos breus escollits del llibre de referència Llums i Taquígrafs.

Ara ens volem referir al tercer volum d’aquest llibre que porta per títol Afònics. Veus contra el silenci on es recopilen els mots i les paraules d’una trentena llarga de personalitats que analitzen el caràcter polític, ètic i social obert per la metàstasi de la corrupció. Veus i paraules que adoben l’esperança, abonen un futur diferent i esperonen l’acció col·lectiva.

No podem reproduir aquí el contingut d’aquest llibret i qui hi estigui interessat ja el podrà trobar. Limitem-nos, doncs a posar-ne uns breus fragments que ens han semblat significatius: Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 2 comentaris

Esgarrifats

Ahir, dimarts 8 de gener es va fer, a la biblioteca Joan Triadú de Vic, la inauguració d’aquesta exposició preparada fonamentalment per l’Anna Carrió, amb la col·laboració de diferents persones que s’engloben sota el nom de “Col·lectiu de Persones Esgarrifades”.

A més de convidar-vos a visitar-la detingudament, em serveix de pretext per fer també aquí algunes anotacions sobre aquesta lacra tan seriosa i greu de la nostra societat com és la corrupció existent a tots els nivells i que ens afecta directament a tots.

Per avui em limito a reproduir algunes frases significatives que es poden trobar als volums “Llums i taquígrafs”, una de les fonts principals de l’exposició:

La corrupció constitueix una amenaça per a la primacia del dret, la democràcia i els drets humans[…] destrueix els principis d’una bona administració, de l’equitat i de la justícia social. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

De reis, res de res: el rei era un altre

Què deu haver passat a través dels segles que hagi permès canviar el nom d’astròlegs per reis? Consultem la font que tenim sobre això, l’evangeli de Mateu, en la magnífica i actual traducció de Joan Francesc Mira, i ens adonarem que el rei que hi surt i les seves intencions eren ben bé oposades; és que un rei allà no hi tenia res a fer; la seva ‘missió’ és controlar i destruir qualsevol oponent que se li posi al davant, un rei és un poder únic dedicat per damunt de tot a mantenir el seu tron i tots els súbdits i territoris del reialme. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari