Interculturalitat

A la gent del meu poble, de Perafita, aquest matí de la Mercè els he enviat el següent missatge que faig extensiu a qui el vulgui llegir:
Ahir vaig anar a l’enterrament de la meva tia Annita i confesso que em vaig posar molt nerviós amb tota la cerimònia que oficiava el rector, crec que es diu Gregori. Vaig arribar a comentar amb algú que felicitava la gent de Perafita per la seva paciència en aguantar-lo.
Però crec que sóc injust i que els problemes van per un altre cantó: aquest home fa present entre nosaltres una altra cultura, una manera molt diferent a la nostra d’entendre el món i de viure’l; un altre ritme, un altre llenguatge… que segur, molt segur, que té moltes qualitats que podríem aprendre, etc. I aprendre a “aguantar-lo”, mirar d’entendre’l, tenir-hi paciència com ell en deu haver de tenir amb nosaltres… això és molt bo. És un exercici d’amor a l’altre que la gent haurà de fer cada dia més en aquesta comunicació cada dia creixent entre les diferents cultures del Planeta… Aquest exercici ens allibera…
Perdoneu, tampoc pretenia fer-vos cap sermó, simplement donar un cop d’atenció sobre aquestes qüestions. és que un dels grans reptes de la comunitat mundial actual se’ns ha presentat a Perafita per la via del rector Gregori.
Si algú em vol comentar com ho veu ella o ell us ho agrairé.
(Aclareixo que el rector Gregori és un jove ruandès, responsable de dues o tres parròquies del Lluçanès)
Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

República?

Dient que volem fer una república diem ben poca cosa, potser només que ens volem allunyar del regne d’Espanya, és a dir, que potser ens movem només i ens sentim units per anar en contra de l’ordre establert i imposat. Si realment volem construir una altra cosa haurem de fer un gran esforç de reflexió col·lectiva per comprovar què ens mou al canvi i si es tracta o no d’un canvi en profunditat.

Ben poca cosa és dir que volem una república i de països que s’autoanomenen república n’hi ha de ben variats i per a tots els gustos, des de “república islàmica”, passant per “repúbliques soviètiques”, “república francesa”… Vull dir només que quan diem que volem una república de fet estem dient ben poca cosa i que hem de donar molts passos col·lectius per explicar-nos-ho més bé a nosaltres mateixos i a tot arreu.

I, entretinguts en les lluites immediates i en les mil desgràcies que ens posen davant per impedir-nos que ens alliberem, ens quedem sense fer aquests plantejaments. Aneu a saber què comprovarem si fem aquesta reflexió col·lectiva… Voleu dir que serem tants que volem un país de tots sense excepció, alliberat de la misèria, lliure de totes les opressions, lliure de cacics i de salvadors de pàtries, obert a la col·laboració de tots i sense privilegi de cap mena…? Voldrem un país que superi el capitalisme i que vagi a una col·laboració sense límits?

La meva reflexió vol dir, si més no, que no podem ser ingenus i que cal creure menys en cridòries i en banderes que potser mouran molts sentiments legítims però que finalment no ens portaran enlloc.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Un llarg procés d’humanització

Abans de que els humans poguéssim modificar o intervenir en la naturalesa, hi va haver una llarga història evolutiva que pas a pas, lentament i silenciosa, va anar preparant les condicions climàtiques, físiques i ecològiques que van fer possible l’emergència de la vida a l’univers. I podem observar que unes formes de vida van quedar emmarcades i fixes en el seu nínxol ecològic a partir de la selecció natural d’acord amb la llei del més fort. Cada espècie s’apropia del seu territori i es permet una convivència limitada i adequada amb els grups o congèneres que no posen en perill la seva supervivència.

Però l’homo sapiens va ser expulsat de manera natural d’aquest paradís i va quedar plenament depenent de la seva pròpia creativitat, de la seva producció cultural i de la novetat del seu llenguatge. Tot pendent de la seva llibertat i de la seva responsabilitat.

Què significa per a l’homo sapiens -en el context de la història evolutiva- ser solidari i socialitzar tots els béns, serveis i recursos? Senzillament compartir i distribuir amb justícia, equitat i igualtat tots els recursos de què disposem.

Tres aspectes fonamentals dificulten encara aquesta socialització: la territorialitat, la jerarquia i el lideratge, i la biologia ens marca i ens tanca encara dintre d’aquests límits. Ens cal conèixer qui som dintre del gran procés evolutiu i així mirar de modificar el nostre comportament per a ser més humans, més autònoms i relativament més lliures. Ens movem en el camp de la indeterminació i la probabilitat i així la naturalesa pot  trencar els seus essencialismes, determinismes i formes de ser o de comportar-se definitives.

La tecnologia forma part del nostre equipament adaptatiu i de caràcter biològic. La tecnologia no és un simple fet cultural del que puguem prescindir sinó que és una de les nostres adaptacions principals, potser la més primordial, de les que ens converteixen en humans. La cosa que veritablement ens fa diferents dels altres sers de la naturalesa, especialment dels més propers, és la cultura, l’apertura a la novetat, a la invenció, a la creativitat, a la narració mitològica o racional i a la sensibilitat simbòlica i estètica.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari