“Totalitarisme invers” i “Democràcia fugissera”

Segons Wolin el sistema en què vivim no és una democràcia sinó un ‘totalitarisme invers’. El totalitarisme clàssic, les dictadures dels anys trenta a setanta, consistia en la captura de l’estat per un partit totalitari que usava el seu poder per a conduir la vida política i social del país. El totalitarisme invers consisteix en la captura de l’estat per les elits econòmiques, que converteixen els ciutadans en consumidors i dominen la política i la societat gràcies als partits i els mitjans. En el totalitarisme tradicional el carisma del dictador era la peça clau. En el totalitarisme invertit no hi ha cap dictador però tampoc no hi ha polítics sinó productes a vendre en processos electorals. Se’ls inventen i els cremen. Tant hi fa. Macron o Rivera són dues operacions claríssimes, de càsting. I Sánchez mateix. Per això les eleccions ja no són un combat entre dos projectes, sinó un concurs de personalitats. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Massa damnata

Llegint La luz de una candela, una obra curta de José Jiménez Lozano, m’he topat amb una colla de pensaments que sotraguegen la nostra societat i que vull compartir amb els possibles lectors d’aquest blog:

Maurice Blanchot, glosando a Kafka, dice que escribir es una forma de oración. Y lo es. O, si no, es cacareo.

[…]

Cada vez resulta más claro que es imposible afirmar algo, opinar sobre algo,, aportar incluso una información de calidad  y bien contrastada por el pensamiento o la experiencia de siglos, porque ello resulta ininteligible o hasta ofensivo, ridículo desde luego. La transmisión de la cultura es imposible. La mentalidad mayoritaria –incluida la de las minorías científicas de todos los colores y pretensiones– reserva el conocimiento a los expertos y, por lo tanto, también los juicios sobre la realidad o el encadenamiento lógico.. El juicio personal, el ejercicio libre de la inteligencia y el discurso espontáneo, contradictorio, investigativo, nos están prohibidos. Sólo la dogmática de los expertos cuenta: tan lejos estamos de Sócrates y tan cerca de Torquemada. […] estamos en una civilización en la que preguntarse por el sentido es sólo muestra de provincianismo o restos de la antigua miseria intelectual […] El mundo en que vivimos es demasiado agresivo y brutal — “competitivo” dicen sus pontífices–, y está regido por la teología calvinista de la predestinación económica y social. Ese mundo elige a “los suyos”, los salva y los introduce en el Paraíso. El resto es la “massa damnata” condenada al infierno de la insignificancia y la nada. […] Lo que sé es que se están tomando todas las medidas , no para impedir “un despertador cultural”, sino para asegurar la idiocia: desde la primera enseñanza –ya una ignorancia general básica– hasta las grandes teorías de cuño universitario sobre arte y literatura, la democracia cultural y etc. El entierro de la memoria sobre todo y la no significatividad del lenguaje: lo mismo es la palabra de la víctima que la del verdugo.[…]

La idiocia combinada con la crueldad o la indiferencia total por las gentes, hace decir, a politicastros, intelectuales y escribidores de periódicos, que el progreso y la modernización de las estructuras exigen “estos sacrificios”.

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Canviar el món sense prendre el poder

Avui ja no és possible de gestionar i governar els ciutadans i les institucions socials des d’una estructura de poder polític i ideològic. Necessitem imaginar un nou concepte d’administració i gestió públiques que consideri la gent com a subjecte social actiu, participatiu, responsable, solidari, capaç d’inventar-se una nova cultura que sigui horitzó i referent d’una convivència plural.

Avui ja és clar que el nostre món no canvia pel fet de canviar els qui manen en un moment determinat. Ja es pot veure clar que la qüestió no està en que triomfin determinats partits en una lluita entre dretes i esquerres. Perquè aquest raonament respon a una ideologia de poder, tan consolidada que sembla única i incanviable, que s’encarna en els diferents aparells de l’Estat modern.

Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Al costat nostre i no els veiem

Durant la tarda del dissabte 4 de maig, al Passeig de Vic s’ha celebrat la Mostra d’Entitats que es fa cada any per aquestes dates; grups variats de la ciutat surten a presentar als vianants la seva organització, mostrant els objectius que persegueixen i les seves activitats. Durant unes poques hores hi ha una petita ocasió d’establir contacte amb uns i altres.

El temps donava per a poc, però com que em sentia especialment atret per la presència d’alguns grups de gent de pell de color negre me’n vaig anar a trobar-ne uns que van resultar ser nigerians, de l’ètnia igbo, i vaig poder mantenir una bona conversa amb en Frak, una persona amable que em va obrir una petita escletxa a la realitat rica i plural que ells representen: van venir a Vic des del «Gegant d’Àfrica», el país més poblat de l’Àfrica, una federació de trenta sis estats amb capital federal a la ciutat de Abuja. Continua llegint

Publicat dins de General, Migracions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La vida com a obra d’art

Tota la creació cervantina i d’una manera molt singular al Quixot, ens porta a pensar la vida com a obra d’Art, anticipació i possibilitat oberta sense limitacions; alliberament dels assetjaments, determinacions, definicions, coves, presons, termes i fronteres infranquejables per a la voluntat i el pensament. Sorgeix vibrant el tema quixotesc, vital de l’horitzó obert, flexible i creixent, concret i en ardent difusió. Temps de creació, de projectes, d’imaginació, de reobrir la tanca de la història amb una nova oportunitat; això és sempre el temps: oportunitat, moment, assaigs reversible, creació de noves formes de viure…, art.

Com diu el cervantista J.B. Avalle-Arce:

Don Quijote de la Mancha fue un hombre que erigió a su imaginación en credo, fue un hombre que hizo de la ficción la razón de su vida, fue un hombre, en fin, con cuya vida se urdió la primera novela moderna y la más grande de todos los tiempos. […] elevó su vida al nivel del arte, con gesto de olímpico desdén hacia la prosaica realidad, y a pesar de que esta realidad le abrumaba las costillas. Al impulsarle hacia dicha superación, su creador reveló para siempre esa taracea tenue y delicada que forma, de manera casi paradójica, la mezcla inextricable de realidad y ficción que llamamos vida.

[…] Con arte maravilloso Cervantes nos presenta al protagonista del Quijote sin el determinismo milenario de sangre, familia y tradiciones. Está en estado adánico, el estado óptimo para inventarse su proyecto de vida. Y desde el momento de su autobautismo Don Quijote de la Mancha ha decidido, en forma implícita al menos, hacer de su vida una obra de arte.

Publicat dins de General, Quixot | Etiquetat com a , | Deixa un comentari