Revolució a nivell de consciència

A veure com ho entenem això de fer la revolució; des de les grans revolucions històriques ja ha plogut molt i està vist que de fet ens han portat on som ara. Tenen el comú denominador de creure que es tracta de canviar el món canviant els qui ens representen, d’enviar a la guillotina els poderosos corruptes i explotadors del poble i de posar-n’hi dels nostres, dels qui considerem bona gent, per a que continuïn sent els nostres representants en qui delegarem les nostres responsabilitats.

No pot funcionar mai. Primerament perquè ja sabem que l’Estat corromp i que els nostres amics poden també arribar a ser uns grans explotadors i dominadors. I sobretot perquè això vol dir atorgar a qui es posa al davant un poder sobre nosaltres que mai no hauria de poder tenir en una comunitat de persones lliures, autònomes, responsables d’elles mateixes i de la societat que les envolta.

Si ho apliquem a l’actualitat entre nosaltres ens adonem de la creença molt generalitzada de que es tracta de que els nostres, els nostres representants catalans, passin a ser realment els poders del nostre Estat, de la nostra República, desfent-nos ja de tota colonització exterior. No volem cap colonització i certament ens hem d’alliberar ben aviat de la que ara ens ofega, però el gran problema de fons no podrà canviar mentre mantinguem la terrible creença de la delegació, mentre pensem que això és ja la nostra gran aspiració sense encarar el sentit profund de la vida i de l’existència humana de persones lliures i responsables d’elles mateixes.

Canviar-nos a nosaltres mateixos i canviar la societat des d’un canvi radical de mentalitat que ens porti a sentir-nos i a viure’ns com a sers autònoms i responsables i crear grups i comunitats reduïdes que entenen la vida d’altres maneres i s’atreveixen a tirar-les endavant deixant al marge els poders constituïts, des de la més gran pluralitat i diversitat. Gent i grups diversos que s’organitzen per viure, per treballar, per gaudir en companyia i que es podran anar comunicant i connectant en una xarxa sense centre.

No cal parlar més de que s’hauria de fer tal o qual cosa, sinó de què podem fer  ara ja i en les nostres actuals circumstàncies. No cal dir que ja hi ha molt en marxa en molts llocs i situacions que va per aquesta via: potser caldria que es conegués més i que fos estimul per a la multitud ingent de creients en el poder de l’Estat i en el seu domini sobre les nostres consciències.

Entenc que la vertadera revolució va per aquests camins.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Les armes només maten

Mirat així a contrallum, si les armes només serveixen per a matar, no és justificable de cap manera i per més voltes que se li doni que algú es dediqui a la fabricació o al comerç d’armes. Ni els grans potentats que fonamenten en això les seves fortunes ni els qui treballen en una fàbrica d’armament, ni els qui les transporten d’un país a l’altre, ni els qui ho justifiquen des d’un parlament… Aquesta fabricació i aquests comerços neixen ja perversos perquè són tots col·laboracions en l’assassinat i la mort. I dir que es compleixen ordres o que s’han de guanyar la vida tampoc no justifica ningú, encara que molts es vulguin rentar les mans i la cara amb aquests arguments.

Qui ho vegi d’una altra manera si us plau que m’ho expliqui.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Sortir de la cleda

Des del naixement vam quedar socialitzats dintre d’un marc de cultura única, de doctrina definitiva, de món ja acabat en el que només podem ser espectadors, de catecismes en els que sens ensenyava què pensar i què fer, i només de separar-nos-en un mil·límetre érem censurats, anàvem per mal camí, i se’ns amenaçava per aquest món i per un altre que se’ns anunciava per després de morir; a casa, a l’escola, al poble, a tot arreu se’ns marcaven clares les línies de bo-dolent i l’obediència a qualsevol mena d’autoritat era inqüestionable, ser obedient era i és encara la virtut suprema.

Aquest impacte doctrinal i de pensament únic des de la primera infància modela una manera de ser des de la intimitat més profunda i en principi per a tota la vida: és quasi impossible de sortir d’aquesta cleda i atrevir-se a pasturar fora d’ella ni que sigui per moments, els gossos vigilants que portem dintre i els de fora ens borden des de la primera temptació d’escapar-ne per tastar altres pastures. I els que s’han atrevit a saltar fora a través de la història han rebut fortes mossegades fins a obligar-los a traspassar novament la tanca, se’ls ha senyalat com a perillosos per a la societat o se’ls ha eliminat directament. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Per què no s’escriu

A les entrevistes que es fan a un escriptor se li sol demanar per què escriu, què el mou de fons a escriure. Jo avui em pregunto al revés, per què tanta i tanta gent es fa el ronsa o es nega de dret a fer qualsevol escrit que hagi d’aparèixer en públic, amb l’excusa que ella o ell d’escriure no en sap o que li costaria massa fer-ho.

Pot haver-hi de tot, i diria que és veritat que a l’escola se’ns va ensenyar ben poc a expressar-nos a través de l’escriptura, però em sembla que hi deuen haver altres motius més o menys conscients que provoquen aquest rebuig i n’insinuaré algun:

Les paraules volen, els escrits queden. Quan parlo, qui m’escolta em veu la cara, els gests, el to de veu…, i a més en pocs dies aquella conversa ja no es recorda; a l’escrit no es veuen més que les lletres i ens podem imaginar moltes coses sobre l’autor però no les podem comprovar; i a més de tot l’escrit quedarà fixat. D’entrada, doncs, ens fa por que no se’ns interpreti bé i que es creïn malentesos sobre les coses que puguem dir per escrit i de manera pública; també que el document se’ns pugui girar en contra. Continua llegint

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari