Per Tutatis!

Miquel Àngel Bergés, Josep Maria Cazares
Pagès Editors

No sé ben bé què m’esperava d’aquest còmic però, per començar, trobe que seria bo desmentir algunes percepcions errònies que hom podria tenir en fullejar-lo. No és cap pamflet, no és cap relat benpensant sobre immigració, i en canvi sí és una novel·la gràfica amb tota la intenció adulta del terme. Aquí hi ha tot un treball de fons, una reflexió i una construcció narrativa que apel·la a l’interès històric, social i antropològic del lector, és a dir, a la curiositat intel·lectual.

La història transcorre en tres temps diferents i perfectament lligats, el present, el passat recent de les guerres colonials de l’Estat Espanyol al Magreb, i el passat medieval de l’Imperi dinàstic de Carles V. Estructurat en episodis relativament curts, les vides dels personatges es van enllaçant per crear un mosaic que tracta d’oferir perspectiva el lector. L’òptica de la narració és sempre subjectiva, de manera que veiem els fets des del punt de vista de diferents personatges. Això permet el lector de crear-se el seu propi judici de valor a partir de les raons de cadascú. Així, el relat defuig en tot moment les estridències i pren distància històrica de les situacions.

De tota manera, el més interessant per mi és la manera que té d’introduir i explicar temes sovint oblidats amb l’amenitat que només pot aconseguir el llenguatge del còmic. No només la cultura magrebí sinó la nostra història recent i passada així com diferents maneres de veure les coses. Tot i l’abundància de quadres de text, el còmic en cap moment es fa pesat de llegir i s’ha tingut suficient habilitat com per convertir qualsevol informació en rellevant, tot i que de vegades semble només una excusa per parlar de certes coses. En qualsevol cas, el que tenim és un relat que emociona i que aconsegueix bastir una estructura sobre la qual es poden tractar moltes qüestions relatives a la convivència entre pobles. Certament no recorde moltes novel·les gràfiques en català amb objectius semblants, ni tan reeixides com aquesta.

El punt feble de tot plegat el trobem indubtablement al dibuix. L’estil de Cazares no és precisament atractiu i l’acabat amb grisos i degradats per ordinador no fa sinó empitjorar les coses. Personalment trobe que amb un entintat més acurat i grisos plans hagués millorat molt. De fet, per aquest tipus de còmic no és necessari gaire cosa més que el que aquí es veu que és capaç d’aportar el dibuixant, doncs resulta clar en tot moment i sap acompanyar el guió perfectament. El millor de l’apartat gràfic però, és sense dubte la narració gràfica. Des de la planificació fins el ritme es nota un gran treball en aquest aspecte i una notable maduresa quant al domini del llenguatge del còmic. Això permet gaudir d’una lectura fluida capaç d’atorgar la rellevància i el sentiment necessari en cada moment, sempre a partir d’una tècnica cinematogràfica molt basada en la relació entre vinyetes.

Francament, per mi ha estat una agradable sorpresa i, tot i reconèixer les seves evidents mancances, he de dir que el resultat és una novel·la gràfica molt recomanable. Està ben construïda, resulta interessant des de molts punts de vista, és capaç de plantejar coses i fer-nos reflexionar, i a sobre aporta elements d’interès propis del gènere històric. L’edició de Pagès Editors en català és prou bona, tot i que es nota certa inexperiència en l’edició de còmics en aspectes com ara la retolació. De tota manera, trobe que cal aplaudir l’aposta pel còmic per part d’una editorial reconeguda pel seu compromís amb la llengua catalana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!