Per Tutatis!

Delícia destrellatada que per mi suposa la reconciliació amb Quentin Tarantino. Els dos lliuraments de Kill Bill em van semblar bastant fluixos, i en concret el segon directament avorrit. En canvi amb Death Proof passa tot el contrari. Quant a la realització, és colpidora i té seqüències d’acció automobilística certament memorables. I pel que fa a l’argument es preocupa més dels personatges que d’una història absurda de sèrie B que difícilment em podria interessar (l’escena dels policies ho diu tot). Clar, alguns diuen que hi ha massa diàleg, com si calgués comentar-ho tractant-se d’un film de Tarantino. És el que hi ha, ell és així i punt. En qualsevol cas, a mi se’m va passar la pel·lícula volant, i això que a Europa ha distribuït una versió vint-i-cinc minuts més llarga. M’ho vaig passar bé, i m’ho vaig voler creure tot. No és el Tarantino de Reservoir Dogs, Pulp Fiction o Jackie Brown, però es veu la llum al final del túnel. Sessió doble amb Planet Terror? No, gràcies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!