Per Tutatis!

Si algú vol saber què va ser això del “comix”, aquella mena de revolta àcrata que semblava voler dinamitar els principis ingenus del còmic per adults, llavors ho té fàcil: només li cal llegir aquest “Atajos”. És clar que hi ha molts referents, a casa nostra i a nivell internacional (per no dir directament americà) però de tots ells em sembla que Martí és un personatge alhora representatiu i singular que no sempre ha rebut el reconeixement que caldria.

Més visceral que pròpiament avantguardista, aquesta obra que canta el costat fosc de l’ànima humana traspua ràbia pels quatre costats. Més que una renovació formal, Martí cerca superar aquell enfocament complaent i que s’havia convertit en inofensiu del còmic industrial, i adaptar-lo al seu temps. Així, hom podria definir aquest “Atajos” com una mena de “Creepy” postmodern, doncs es tracta d’un recull de narracions breus farcides d’elements macabres i grotescos però, amb un enfocament que actualitza ambients i fòbies al món en que, no ens enganyem, encara vivim.

De tot això porta gran part del pes un dibuix que impacta per la seva expressivitat explícita, i que resulta inquietant malgrat emprar un estil de narració gràfica ben directe i gens complexe hereu de formes europees. Al final, fora de tots aquests punts de vista, allò que trobareu és un còmic d’entreteniment fet amb el fetge, cosa que hauríem d’agrair però que sembla que no sempre agrada tothom. I també un volum que s’emmarca en la voluntat, encertada al meu parer, de recuperar en format decent el llegat de la germinal revista “El Víbora”.