Lectures: Torpe

Jeffrey Brown
La Cúpula

Si Jeffrey Brown fos altra mena de dibuixant, més destre i millor des d’un punt de vist figuratiu, aquest “Torpe” hagués estat una excel·lent obra pornogràfica. Però, com que no és així, ens haurem de conformar amb el gust del millor còmic underground adobat amb tot d’escenes sexuals. Folleu, folleu, que el món s’acaba!

Fos com fos, que algú com Chris Ware, que artísticament parlant és ben bé la seva antítesi, es decidís a apadrinar algú com Jeffrey Brown amb aquesta obra tal i com va passar, pot semblar un contrasentit. Però, després de llegir-la, queda clar que va saber valorar quelcom que a ell li falta sovint: frescor, immediatesa, visceralitat, espontaneïtat. Aquí res no sembla seguir un pla establert, no hi ha cap petjada d’un creador que ha planificat cap obra, sinó un conjunt d’anècdotes curtes reals, gairebé dibuixades al vol i que no tenen cap més sentit que aquell que aparenten tenir. No hi ha metàfora, no hi ha símbol ni paràbola, cap significat ocult ni missatge per desxifrar.

Això és senzillament una història d’amor en cru, contada des de molt a prop per mitjà de la quotidianitat dels moments més íntims. Pràcticament només hi ha dos personatges i el món gira al seu voltant; i l’única estructura narrativa present és un efecte d’acumulació que ni tan sols respecta un ordre cronològic clar. Paradoxalment, el resultat de tanta frugalitat artística és una lectura que resulta lleugera però que aconsegueix una gran càrrega emotiva. El dibuix i la narració gràfica es mouen en els mateixos paràmetres que el guió. Senzills, quasi ingenus, però molt clars i capaços de transmetre aquella versemblança que provoca l’empatia en el lector.

Més endavant, en obres decididament millors com “Escenas imborrables”, Jeffrey Brown ens mostraria la seva enorme capacitat d’exprimir les seves limitacions i d’explorar el seu propi estil. Però, en qualsevol cas, aquest primerenc “Torpe” és una novel·la gràfica deliciosa i molt recomanable. Sospite que tant agradarà als incondicionals del còmic independent com a qui no sol llegir-ne més de tant en tant. L’amor, com la resta de temes universals, ja ho té això.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *