“Guerra i Pau”, de Lev Tolstoi

El pitjor que podem fer amb els clàssics és respectar-los, que en última instància és com tenir-los por, i en suma no llegir-los. És millor enfrontar-s’hi i si no li trobem el gust, deixar-los estar i poder dir amb coneixement de causa que no ens fan el pes. No és aquest el cas, evidentment. La meva falta de respecte m’ha portat a llegir una obra monumental com ho és “Guerra i Pau”, i a gaudir com poques vegades amb un llibre.

No negaré que té algunes dificultats, és cert. Personalment, la primera ha estat la meva manca de coneixements de la Rússia de l’època de les guerres napoleòniques. En canvi, una altra que trobe més generalitzable és segurament la seva estructura, la qual contrasta molt amb la literatura actual sovint influïda per les regles del guió audiovisual. Però, tot això no és res comparat amb la dificultat de llegir altres llibres sense substància ni interès, vet aquí el que jo considere un veritable esforç. Vist així, aquest no ho és gens de difícil.

Bé, no m’allargaré més, fora ridícul descobrir ara el mestre Tolstoi! La profunditat literària, que no és més que l’encert en l’anàlisi de l’ésser humà, és sens dubte el gran valor d’aquest llibre. Ho haureu sentit mil vegades, i puc dir que és cert. Això no obstant, l’obra va farcida de moments de clara comèdia, d’acció bèl·lica, de pur romanticisme juvenil o, cosa que resulta encara més extravagant, de reflexions obertes sobre la ciència històrica.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *