Lectures: Històries del barri

Gabi Beltrán, Bartomeu Seguí
Dolmen Editorial i Ajuntament de Palma

“Històries del barri de les putes” fora segurament un títol més adient, ja que fins i tot el protagonista l’anomena així. En tot cas, era el barri de Palma on la gent anava a parar quan les coses no li havien anant bé i on, des d’aquell moment, únicament podien anar-li pitjor. Gabi Beltran en fa memòria de la seva estada al llarg de la seva joventut, quan la misèria primer, i l’heroïna després, s’emportaren per davant gairebé la generació sencera a la que ell pertany. Aquest volum recull, mitjançant un seguit d’històries curtes, anècdotes i records, l’ambient que es respirava, els personatges que hi vivien i les coses amb que passava l’estona amb els seus amics.

Són uns episodis sobre el seus orígens que, segons sembla, Beltrán sempre porta a sobre i que aquells que l’envolten li han sentit explicar nombroses vegades. Per fi, amb la inestimable ajuda de Bartomeu Seguí, s’ha decidit a buidar la seva ànima en les pàgines d’aquesta obra. Atracaments a comerços, topades amb la policia, visites a prostíbuls, feines precàries i tota mena d’aventures de pura picaresca i barri baix hi queden reflectides. Però, per sobre de tot plana un sentiment de melangia, que no és sinó la tristesa per un futur que va ser negat a tota aquella gent condemnada per la societat. Tristesa pels amics que van morir joves, pels pares absents, per les desgràcies quotidianes però, també una certa ràbia continguda que clama contra la injustícia social.

Els quadres de text expliquen, com en un diari personal, les sensacions viscudes pel protagonista i no deixen que la peripècia i allò visual convertisquen aquella marginalitat en un espectacle fascinant como tot sovint ocorre al cinema. La feina de Seguí, per la seva banda, s’ajusta perfectament a aquesta òptica, així com a l’ambient juvenil del relat. El seu enfocament gràfic té quelcom de revista per joves, dels “tebeos” més ingenus, però alhora resulta molt colpidor. El tractament del color és una peça clau en aquest sentit i marca perfectament no només l’ambient realista sinó també l’ànima del protagonista. La seva narració gràfica és clara, efectiva i elegant, com si volgués facilitar la lectura a qualsevol tipus de persona i deixar recaure el pes artístic en la força dels fets.

Tot plegat fa que a primera vista “Histories del barri” semble una obra menor, un còmic inofensiu. Tot el contrari del que veritablement és. Entre les seves virtuts, per cert, hi ha també la de fer una recreació de la Palma dels quinquis que molts voldrien oblidar, igual com passa a tantes altres ciutats. S’hi reconeixen carrers, places, passeigs, edificis o mercats que encara hi són tot i els canvis. Semblen voler dir-nos que no oblidem aquella generació i la seva desgràcia. Publicat gràcies al primer Premi Ciutat de Palma de Còmic, únicament podem recomanar la lectura d’aquesta obra tan ben acabada i que resulta enriquidora socialment, històrica i humana.

Publicat originalment a L’Accent.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *