Per Tutatis!

L’accident nuclear de Txernòbil va quedar en el passat, i em temo que poca gent ho recordaria avui en dia si no fos perquè un fet que se’ns va vendre com a improbable es va repetir després al Japó i amb més cruesa encara. Però aquesta novel·la gràfica no és tant una al·legat antinuclear com una oda al principi de prudència, una mena d’epíleg a aquesta faula nuclear en què vivim, que tan aviat s’assembla a la d’Ícar com a la de Prometeu.

Aquest llibre deixa de banda tant les explicacions tècniques com els detalls sensacionalistes i s’acosta, mitjançant un contundent domini del silenci i del blanc i negre, a l’experiència d’una família afectada per la tragèdia. Primer, els avis que malgrat tot decideixen tornar a viure a “la zona”, gent de camp, agricultors de la fèrtil Ucraïna als que l’energia nuclear mai els va donar res però els va treure tot.

Segon, els pares que van arribar per treballar a la central i poblar aquella ciutat de nova planta que va ser Pripiat, orgull del productivisme d’estat de la URSS, i que van acabar com a refugiats i marginats socials. I tercer, els néts, que tornen per retrobar-se amb el seu passat, amb la seva vella casa abandonada a corre-cuita i amb una ciutat que és la viva imatge de la desolació, un monument a la supèrbia humana.

El relat és commovedor, la tècnica impecable i la reflexió més que necessària. L’única pregunta és si aprendrem la lliçó, i per a això la present edició inclou uns annexos més que recomanables.

Publicat originalment a Le Monde Diplomatique en español (adaptat)