Uns professors de la Harvard Business School han estudiat durant un decenni els hàbits de treball de més de 200 persones. De les moltes conclusions que poden extreure’s d’aquesta exhaustiva investigació, n’hi ha una que caldria tenir present en aquests moments en què es reclama l’increment de la productivitat i, alhora, la màxima creativitat: la gent és més creativa si se li permet de concentrar-se en una cosa durant un cert temps, sense interrupcions constants, sense obligar-la a assistir a més reunions del compte…
De fet, no són idees del tot originals:
- Les interrupcions són enormement costoses. Ho són perquè poden trencar la concentració d’una persona i fer-la invertir temps per a recuperar el fil. Aquests temps és llençat, un cost extra, una causa de menys productivitat. S’ha calculat, als Estats Units, que els professionals del coneixement poden arribar a perdre el 28% de la jornada laboral per culpa de les interrupcions. En general, l’origen del problema és la incapacitat de la persona que interromp per a valorar adequadament la urgència i la importància del motiu que l’impulsa a contactar en aquell moment amb algú altre.
No sempre, però, la culpa de la interrupció es deu a tercers. Amb l’arribada del correu electrònic, els missatges de mòbil i altres canals de comunicació, pot ser que el receptor no sàpiga controlar-se i estigui constantment atent a veure què li arriba, en comptes de posar la seva atenció a la tasca que està realitzant. De fet, alguns experts ja parlen de l’addicció a aquestes formes de comunicació com a una veritable pertorbació psicològica. En qualsevol cas, disminueix el rendiment personal i, per tant, la productivitat.
-
És una constatació reiterada que la majoria de reunions són innecessàries. I, si són innecessàries, redueixen la productivitat. Fa un parell d’anys, una revista especialitzada justament en productivitat recomanava deixar d’anar a les reunions “de baix impacte”. I quines són aquestes? Aquelles sense un objectiu clarament definit o sense un organitzador degudament preparat i aquelles en què la teva presència no aporta res o no t’aporta res (a tu o a la teva feina). Podríem afegir-hi aquelles que duren més del compte o que requereixen uns desplaçaments massa costosos, en temps i diners, en relació al benefici obtingut. Els experts en gestió recomanen declinar l’assistència a aquestes reunions. En realitat, però, el pas que marca una diferència qualitativa per a una organització és que es deixin de convocar.
Que cal augmentar la productivitat? D’acord. Que cal estimular la creativitat? També. De vegades, però, busquem maneres espectaculars per a fer-ho i, en canvi, les mesures inicials són ben senzilles, de cultura professional.