Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

11 de desembre de 2006
0 comentaris

Sento enveja d’Herzog

Herzog és el títol d?una extraordinària obra de Saul Bellow, l?escriptor nord-americà (nascut al Quebec) que va guanyar merescudament el Premi Nobel de Literatura el 1976. De fet, Herzog és el nom del protagonista d?un text que es limita a acumular les cartes que aquest singular individu escriu durant cinc dies de la seva vida.

Abandonat per la seva dona, que s?embolica amb un altre home, i expulsat de la seva llar perquè hi molesta, Herzog va a raure a una vella casa, plena de pols i andròmines, on busca recompondre el seu equilibri intern escrivint a mig món, des de persones del seu entorn relacional fins a personatges públics. A les missives, hi aboca sentiments i pensaments, en un acte que pretén alliberar el seu dolor i, així, desfer la intensa opressió anímica que li provoca el mal pas viscut. En definitiva, desfogar-se lliurement, fins i tot salvatgement, per a quedar net per dins i poder recomençar.

Com sol passar en aquests casos, el trauma particular ?la frustració per la debacle emocional? s?entrelliga amb una decepció respecte del món, com si la crisi patida en la relació personal fos causada perquè el món no va bé, perquè la societat s?estupiditza i s?insolidaritza, perquè els que manen s?ocupen més d?enredar que de resoldre, perquè el caos social l?arrossega també a ell? Amb aquesta visió, és inevitable que els destinataris de l?epistolari siguin amics, coneguts, però també polítics, savis, literats? Tots els que hi poden haver tingut part de culpa.

Quanta gent ha pensat com ell que, si pogués fer-se sentir per qui toca, parlaria de manera tan clara i persuasiva que aconseguiria corregir els despropòsits del món? Gairebé tothom ho creu; gairebé ningú no ho intenta. Herzog ho fa.

Cada dia, les notícies dels diaris ens susciten un munt de cartes d’aquest estil. No som Herzog i ningú no es passa cinc dies seguits immers en una espiral de grafomania. Tanmateix, Herzog feia trampa: no va enviar cap de les cartes que va escriure. Van servir-li personalment -escriure és una gran teràpia-, però, en reservar-se-les, no van fer servei a ningú més. Potser avui Herzog faria un pas més i, en comptes d’omplir folis i folis, s’abocaria a les possibilitats de l’internet i ens regalaria un bloc excepcional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!