Comencen a abundar les declaracions sobre la recuperació econòmica, que arribarà abans del que era previst. D’immediat, s’afegeix que, malgrat això, l’atur durarà molt més temps, que costarà crear llocs de treball, que trigarem anys a tenir els mateixos nivells d’ocupació.
Quan sento aquesta mena de declaracions, em pregunto en quin món viuen els que les fan. En el d’una asèptica estadística macroeconòmica? Perquè, en el món real, en el de les persones normals i corrents, no és ètic parlar de recuperació econòmica si hi ha molta gent que no troba feina i moltes famílies que van massa escurades (sobretot, si els passa per la cobdícia dels altres i no pas per la pròpia).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Magnífic post, Pere. El tema de les asèptiques estadístiques macroeconòmiques ens ha de preocupar a tots. És un drama humà, com això d’Haití, un país recentment empobrit. Em sembla ja ho he dit, però és un autèntic drama humà.