Wikileaks va néixer amb la voluntat de desemmascarar les pràctiques abusives dels governs, especialment dels països sense democràcia real. El seu èxit ha arribat, però, quan ha filtrat documentació dels Estats Units. Els seus partidaris l’aplaudeixen perquè la seva gesta representa un guany de transparència que hauria de consolidar els valors democràtics. Tanmateix, Wikileaks és un enigma. No se sap ben bé qui en forma part, no se sap com obté la informació, no se sap d’on prové la major part del seu finançament… ¿Es pot ser legítimament un defensor de la transparència aliena des de l’opacitat pròpia?
Si justifiquem que és vàlida aquesta pràctica criticable en la mesura que serveix a un bé superior –la divulgació dels secrets d’Estat–, ¿no estem justificant alhora que els Estats usin mètodes criticables, com els filtrats, en la mesura que serveixin a un bé superior?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!