Sovint hem criticat l’estructura radiocèntrica de l’Estat. Té dos components. Primer, s’aposta per un centre fort –Madrid– ben proveït de connexions amb la perifèria, perquè des de qualsevol punt s’hi pugui accedir amb facilitat. Segon, es dificulta la relació entre els nuclis perifèrics, per tal d’afavorir que tot passi a través del centre. La
Identificar els aires de llibertat amb l?hegemonia del propi pensament polític és símptoma d?un esperit ben poc lliure.
La controvèrsia sobre l’expedició d’autors catalans a la Fira de Frankfurt continua. Ara que es coneix la llista d’escriptors que han acceptat la invitació de la Generalitat, es reprèn la vella i irresoluble discussió: qui forma part de la literatura catalana? La intel·lectualitat més progre promou una versió interessada del vell eslògan pujolista: fa literatura
La revista Maxim ha tret, com fa cada any, un suplement amb la llista ordenada de les 100 dones més sexis del món. Enguany, el número 52 era ocupat per Kate Walsh, una de les metgesses d’ Anatomia de Grey. En un programa televisiu, The Showbiz Show with David Spade, va atacar durament aquest tipus
Mai no havia tingut un pòster del Che Guevara a la meva habitació. Ni, d?adolescent, havia dut cap samarreta amb la seva icònica i lacònica imatge. Desentonava de l’ambient de l’època, esclar, però ja no entenia com es pot lluitar per la llibertat a través de negar-la, amb l?ambigua promesa que ja arribarà més endavant
El penúltim referèndum en què vaig participar fou el de la Constitució europea. El meu vot fou contrari, però la majoria dels votants va aprovar-la. A França, van fer també el seu referèndum i allà va guanyar el no. Ara, Sarkozy impulsa un minitractat substitutiu. Afirma que, si el poble francès va refusar el text
Al desencoratjat no l’atieu. Ni al fanàtic absurd. Deixeu-los barallar, que es destorbin a ells sols. Són uns versos de Joan Salvat-Papasseit. Del seu primer llibre, Poemes en ondes hertzianes (1919). Semblen escrits en rèplica a tants comentaris que s’han fet des de les últimes eleccions municipals per a justificar l’elevada abstenció a
Les pluges fines serveixen per omplir aqüífers, sadollar boscos, alimentar embassaments… Només les pluges torrencials canvien, de cop, els paisatges.
L’arrencada de Nicolas Sarkozy ha estat fulgurant: a més d’engegar amb un ritme vertiginós, ha sorprès propis i estranys amb la seva gosadia en la formació de govern o en l’elecció dels punts més destacats de la seva agenda política inicial. Molts analistes i molts rivals ?més d’aquí que d’allà? ho han volgut interpretar
No és bo per a un país tenir una policia que faci por. Tampoc no li és bo tenir-ne una que no faci respecte.
?) A les eleccions municipals, els màxims dirigents dels partits copen la pràctica totalitat de les notícies. Com que no poden parlar de propostes municipals ?això correspon als alcaldables?, procuren enviar missatges que vagin més enllà d’aquesta contesa. De vegades, veient els temes triats, penses que els falla l’estratègia. Si t’ho repenses, és pitjor; conclous
S’acaba d’estrenar una pel·lícula del director beninès Sylvestre Amoussou. Es titula Africa Paradis. No l’he vista, però les cròniques expliquen que el seu argument és senzill: Europa s’enfonsa econòmicament alhora que l’Àfrica emergeix; els europeus acudeixen en massa al continent veí a la recerca de feina i prosperitat mentre les autoritats africanes estableixen polítiques dures
Chávez, Morales, Correa? les repúbliques andines van encimbellant electoralment uns polítics que tenen un ampli suport popular mentre són mirats amb recel pels demòcrates europeus (sobretot si es despullen de l?obligació d?aplaudir qualsevol que es proclami d?esquerres i antiamericà pel sol fet de proclamar-se d?esquerres i antiamericà). Fa poc, el politòleg Mikel Barreda reflexionava sobre
?) En el seu comiat, Tony Blair ha intentat justificar per què ha empatanat el seu país a la guerra de l’Iraq. Amb tota ampul·lositat, ha advertit: Si m’he equivocat ho hauran de jutjar uns altres. Jo només puc dir que vaig actuar creient que feia el que era correcte. La frase no és circumstancial
Trobo que hi ha un paral·lelisme entre l’orientació econòmica i l’orientació política dels últims temps. A l’empresa, s’ha imposat l’obsessió pel compte de resultats, pel benefici econòmic. No posaré en dubte que fer diners ha estat sempre la prioritat d’una empresa, però va haver-hi una època en què l’orgull i la satisfacció per un