Diletant i dissonant

Al Regne Unit, ha començat la purdà. Aquest mot –que prové de l’antic persa pardaa– es referia originàriament a la cortina que separa les dependències femenines de les masculines. És conegut que, en aquella civilització, ni els homes podien veure com vivien les dones ni aquestes podien ficar-se en els afers masculins. La purdà era, doncs, un element físic de separació, per a fer recíprocament invisibles els dos mons.

Aquest mot designa avui un principi lamentable: l’ocultació sistemàtica de la dona a la vista dels altres, que sol traduir-se en l’obligació d’usar uns ropatges que, més que amagar-la de mirades indiscretes, l’anul·len com a persona. Quedem-nos, però, amb l’arrel etimològica, amb la cortina.

En el parlamentarisme britànic, la purdà és la suspensió de l’acció de govern –inclosa la seva propaganda o publicitat– quan s’enceta la campanya electoral. Desconec quan van adoptar la la paraula, però s’inspira en la idea de la cortina persa. Ens diu metafòricament que, durant la campanya electoral, s’ha d’extremar la separació entre el funcionament ordinari de l’administració pública i la confrontació política de programes, estils i candidats. Aquests dos mons també han de buscar la recíproca invisibilitat.

Per això, quan es convoquen eleccions, les eines de comunicació del govern britànic avisen que ha començat la purdà, perquè ningú no n’esperi comunicacions ni notificacions fins que es constitueixi el nou.

És una filosofia que té més sentit com a codi ètic que no pas com a norma. Una norma tendeix a delimitar finament l’espai d’actuació i afavoreix l’aparició d’experts que “inventen” accions que respecten la lletra encara que en vulnerin l’esperit. En canvi, quan impera la visió de codi ètic, no hi ha dilema possible. En el cas que sorgeixi el dubte de si una acció és pròpia o impròpia, s’opta elegantment per descartar-la.

De fet, quan l’activitat dels partits polítics i les campanyes electorals necessiten normes que filin molt prim i doctors de la llei per a interpretar-les, malament rai: no hi ha gaire esperit de joc net.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!