S’han fet públics els resultats d’un llarg estudi de l’Agència de Medi Ambient dels Estats Units sobre els impactes de la fracturació hidràulica en les reserves d’aigua del país. Ràpidament, un portaveu de l’Institut Americà del Petroli ha destacat que l’estudi confirma el que ells ja deien: que la controvertida tecnologia és ambientalment segura.[1]
Tanmateix, la conclusió de l’estudi no és exactament aquesta. Les dues frases clau són[2]:
Aquests mecanismes s’han observat en acció (perjudicial) només en uns pocs casos. En conseqüència,
La lectura de l’Institut Americà del Petroli és, òbviament, interessada: no s’ha trobat res; per tant, no hi ha res i la tecnologia és, definitivament, segura. L’EPA, en canvi, és força més cautelosa: si bé no hi ha indicis que permetin afirmar que ens trobem davant unes explotacions contaminants i, en conseqüència, no hi ha motiu per a impedir-les, cal tenir present que són tecnologies de molt risc i que cal continuar extremant precaucions i observacions.
L’EPA no satisfà els expectatives de molta gent, l’aspiració d’una seguretat absoluta. Si la donés, enganyaria. Podem disminuir molt el risc, però no podem eliminar-lo del tot (en cap activitat). Tampoc satisfà la d’aquells que volen dur el principi de precaució a exigències absurdes: si no podem estar mai segurs del tot i no podem impulsar una activitat fins que no n’estiguem, aleshores mai no podríem fer res.
Les posicions extremes són, en aquesta matèria, socialment nocives. Afirmar sense matisos la bondat ambiental d’una determinada pràctica o qüestionar-la igualment sense matisos, aferrant-se cada part a aquells elements que els avalen i ignorant la resta, són conductes reprovables perquè afebleixen la societat. La resiliència, aquesta virtut tan reclamada i lloada últimament, se sustenta en la comprensió que la realitat té incerteses, que no hi ha garanties absolutes i que hem d’estar preparats per a errors i imprevistos.
Aquest és l’enfocament de l’EPA sobre la fracturació hidràulica, el que volen tergiversar tant els acèrrims partidaris com els intransigents detractors. No els hauríem de fer cas.
[1] Jopson, Barney & Crooks, Ed (2015) US environmental regulator finds no proof fracking causes water pollution. The New York Times, 5 de juny.
[2] Assessment of the potential impacts of hydraulic fracturing for oil and gas on drinking water resources: executive summary. United States Environmental Protection Agency. Juny 2015.
[3] Hem identificat mecanismes potencials mitjançant els quals la fracturació hidràulica podria afectar els recursos d’aigua potable.
[4] No hem trobat proves que aquests mecanismes hagin menat a impactes generals i sistèmics en els recursos d’aigua potable dels Estats Units.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!