Un ventall molt ampli de mitjans de comunicació espanyols han signat una declaració de compromís en la lluita contra el canvi climàtic. S’hi obliguen, entre d’altres coses, a defensar un periodisme compromès amb la veracitat i que, per tant, s’allunyi de continguts pagats per les empreses que volen maquillar el seu comportament ambiental o que renunciï a donar igual veu als negacionistes quan se sap que les seves opinions no tenen aval científic. [1]
En l’imperi del bonisme en què ens hem immergit, aquesta declaració ha de ser aplaudida. Tanmateix, personalment m’hi resisteixo per dos motius. D’entrada perquè hauria de ser innecessària. Si els mitjans de comunicació s’han de comprometre a actuar deontològicament en les informacions sobre el canvi climàtic, indueix a pensar que, fins ara, no ho feien. ¿No haurien de començar, doncs, per demanar-nos perdó per haver-s’ho saltat? A més a més, incita a preguntar-se què passa amb tots els altres temes que aborden els mitjans. ¿Aquests principis no els són igualment aplicables? ¿Cal un compromís específic per a fer bon periodisme?
La segona raó del meu escepticisme és que, llevat d’una tènue referència a la contractació de publicitat, no s’entra en un aspecte que donaria molta més solidesa –i més credibilitat– a aquest manifest: un programa de reducció de les emissions de gasos hivernaculars per part de les empreses propietàries d’aquests mitjans. Tant les edicions en paper com les digitals dels diaris, tant les emissions per ràdio i televisió des de l’estudi o el plató com la cobertura sobre el terreny de les notícies… constitueixen un amplíssim camp d’acció per a la mitigació de les emissions. Mentre predominin la facilitat de posicionament en aspectes sense càrregues i la dificultat dels canvis operatius, continuarem allunyant-nos de la solució i ho farem, ai las, amb la consciència més tranquil·la pel nostre abrandat compromís.
No és un biaix exclusiu dels mitjans de comunicació sinó general. L’Eurobaròmetre va fer una enquesta especial la tardor del 2017 sobre les actituds dels europeus en la qüestió ambiental. [2] El 94% considerava que aquesta qüestió era molt (56%) o força (38%) important. De tots els ítems, el 51% destacava el canvi climàtic i el 46% la qualitat de l’aire. En canvi, quan repassem la venda de cotxes del 2018, constatem que el 56,7% de les unitats venudes són de gasolina, el 35,9% de dièsel, el 2% d’elèctrics i el 5,4% d’altres fonts d’energia. [3] ¿Pot haver-hi més incoherència que mostrar la màxima preocupació per uns problemes i decantar-se per consumir prioritàriament allò que els causa?
En definitiva, l’èxit en la lluita contra el canvi climàtic exigeix menys declaracions simpàtiques i més actuacions efectives.
[1] Redacció (2019) EL PERIÓDICO subscriu la ‘Declaració dels mitjans davant el canvi climàtic’. El Periódico, 5 de març.
[2] Attitudes of European citizens towards the environment. Special Eurobarometer, 468. Novembre del 2017
[3] ACEA (2019) Fuel types of new cars: diesel -23.6%, electric +33.1% in fourth quarter of 2018. Nota de premsa, 7 de febrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!