El buit del temps

El número d’avui de Nature és pletòric de novetats i textos suggerents. D’entrada es publica la seqüència acabada i polida del cromosoma humà X. Però a més hi ha un especial sobre ciència i art i Ricard Solé (un “crack” de la Pompeu Fabra) comenta un treball recent sobre l’origen de la sintaxi.

El misteriós cromosoma X començarà a ser a partir d’avui menys una incògnita i més una font cabalosa de novetats. Si fins i tot un rector de Harvard s’atreveix a dir que els homes estan més dotats per a la ciència que les dones, l’escrutini del cromosoma X potser servirà per conèixer les funcions cerebrals allí codificades i desmentir algunes opinions més que febles. Que les dones en tinguen dos còpies i els homes només una hauria de fer reflexionar i molt. La revista Nature posa a l’abast en línia tota aquesta informació de manera gratuïta. L’article original (Ross et al. p. 325) i el comentari de Chris Gunter (p. 279) poden ser excessivament tècnics per aquelles persones poc iniciades en genètica. Però el comentari d’Erika Chek (p. 266) és més llegívol i aclaridor del significat d’aquesta nova conquesta genòmica. El mateix número de la revista porta una atractiva sèrie d’articles sobre la relació entre ciència i art (accés gratuït), a més d’un text del Ricard Solé, ICREA-UPF, (p. 289, només accessible als subscriptors) comentant un recent treball sobre l’emergència de la sintaxi a partir de les propietats de les xarxes sense escala que es donen en les llengües. Mentre em mire aquest estimulant text al K3 estan passant un documental sobre els protists que es una meravella didàctica… trobe ben aprofitat aquest buit silenciós entre la “despertà” i la “mascletà”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!