El buit del temps

Passar un cap de setmana a Londres pot ser una gran idea. I si encara es pot visitar l’exposició Darwin Big Idea Big Exhibition, al Museu d’Història Natural, millor. És l’exposició sobre Darwin amb materials originals més gran que mai s’ha fet. Fruit de la col·laboració de diversos museus (com l’Americà d’Història Natural de Nova York) i dirigida pel paleontòleg Niles Eldredge, es tracta, com alguns han dit, d’una recreació de l’ecosistema mental de Darwin.
Comença pel viatge del Beagle, amb l’exhibició d’uns exemplars de Nesomimus trifasciatus, ocells de les Galápagos que estan gairebé extingits, originals de la col·lecció de Darwin. Emociona veure aquests ocells dissecats, com els percebes fòssils, els escarabats en formació cadascun amb la seua agulleta al llom, els fulls d’herbari escrupulosos, tot plegat materials recollits pel mateix Darwin que es conserva al Museu de Londres.
Tanmateix, decep que els manuscrits que provenen de la col·lecció de la Universitat de Cambridge siguen facsímils. Entenc que els conservadors de les peces siguen conservadors en sentit molt estricte i seguesquen les recomanacions internacionals de no exhibir documents originals molt preuats. Però quan tens al davant un de debò, no sents el mateix.
Cal dir que l’escenografia general és classicota, sense cap concessió museogràfica mínimament audaç. Els documentals són bons i el racó on es projecten les diapositives sense fi d’una passejada lenta pel Sandwalk de Down House (la passejadeta diària del pensatiu Darwin) és molt suggerent. Ara, la recreació del racó de l’estudi de Darwin a Down House no té massa trellat fer-la a Londres, atesa la proximitat del de debò.
L’evolució i les aplicacions de la teoria ocupen un lloc menor al final de l’exposició que és, en resum, molt historicista. Com sempre, el recorregut acaba en la botiga, tot d’objectes i llibres relatius a la commemoració. No hi ha catàleg pròpiament dit sinó un llibre d’Eldredge (que ja vaig comentar ací i que ha publicat en castellà l’editorial Katz: Darwin, el descubrimiento del árbol de la vida) de lectura molt recomanable.
Si hagués de triar un únic objecte de l’exposició no seria cap animal dissecat (ni tan sols dels portats del viatge del Beagle per Darwin), ni cap carta, ni tan sols l’enigmàtica caixeta d’Annie que també s’exhibeix. Agafaria un dibuix del seu fill Francis fet cap al 1860 per la part de darrere d’una de les 28 pàgines manuscrites que avui es conserven de L’origen de les espècies, tot un símbol de la genialitat del científic i la tendresa del pare.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!