El buit del temps

Diversos mitjans de comunicació (The Guardian, New Scientist, Nature) s’han fet ressò d’una descoberta remarcable que ha tingut una víctima clara: la credibilitat del sistema de publicació científica.
En les darrers anys han proliferat uns negocis editorials consistents en publicar en obert, lliurement accessibles, els treballs de científics que han pagat perquè les seus articles circulen sense traves. Sobre el paper, la idea és molt bona, sobretot si hom pensa que la major part dels països del món no poden pagar tantes subscripcions a revistes (un tema associat seria com facilitar que els científics de països pobres, que tampoc no poden pagar-se la publicació, tinguen accés a aquest sistema). El cas és que, com tot en aquesta vida, l’eina té dos talls. Què passa si l’empresa editora es deixa endur per l’interés econòmic i rebaixa els estàndars de qualitat exigibles en la recerca publicada?
Philip Davis, un estudiant de doctorat a Cornell explica l’assumpte a The Scholarly Kitchen. Ell i Kent Anderson (que treballa al prestigiós New England Journal of Medicine) van generar un manuscrit ple d’incoherències i absurditats amb un programa informàtic. Deconstructing access points no diu absolutament res. I el van enviar a la revista The Open Information Science Journal, del grup Bentham Press. Poc després van rebre l’acceptació del treball només a canvi del pagament de 800 dòlars a la seu central de l’editorial, als Emerits Àrabs Units. Aquest fou el moment triat per Davis i Anderson per desemmascarar la broma i retirar l’article:

Dear Ms. Mokarram,
I’m afraid that we have to retract this article. We have discovered
several errors in the manuscript which question both the validity of
the study and the results.

Encara no han rebut cap resposta però l’editor de la revista, Bambang Parmanto, de la Universitat de Pittsburgh, Pennsylvania, ha dimitit. Parmanto diu que l’article fou acceptat sense que ell mai no l’hagués ni vist. Potser hauria notat alguna cosa rar des de bon començament, com ara s’hauria preguntat què és això del CRAP de la Universitat de Cornell des d’on s’envia aquest article?
Els autors havien enviat el treball amb pseudònim i des de un fictici Center for Research in Applied Phrenology (CRAP, que en anglès és com dir collonada). Per si la cosa no era prou clara, el llistat bibliogràfic va ple de collonades, com citacions d’Alan Turing de l’any 2005, revistes citades amb el volum número zero, títols de treballs absurds, etc.
Fa uns quants anys el físic Alan Sokal va protagonitzar un afer tan divertit com revelador. Ell es va esperar a que el treball Transgressing the boundaries: towards a transformative hermeneutics of quantum gravity, un recull de paràgrafs inintel·ligibles, un cocktail esbojarrat de conceptes científics inconnexos, aparegués a la revista postmoderna Social Text per a revelar la gran broma que deixava en ridícul la revista i els seus repsonsables. De totes les picades d’ull de l’article, la meua preferida és aquesta referència bibliogràfica:

Smolin, Lee. 1992. Recent developments in nonperturbative quantum gravity.
In Quantum Gravity and Cosmology
(Proceedings 1991, Sant Feliu de Guixols, Estat Lliure de Catalunya),
pp. 3-84, edited by J. Pérez-Mercader, J. Sola and E. Verdaguer.
Singapore: World Scientific.

Genial!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!