El buit del temps

Tota la premsa s’ha fet ressò de la decisió del president Obama de reactivar la recerca en cèl·lules troncals per aconseguir que un dia «paraules com “terminal” i “incurable” siguen retirades del nostre vocabulari». És una molt bona notícia per a la investigació biomèdica als EEUU i, atesa la potència recercadora d’aquell país, per a tot el món. Una excel·lent notícia (una tragèdia en terminologia vaticana) perquè fins ara només es podien finançar les investigacions amb fons privats i ara els investigadors podran recórrer fons federals, públics, per a treballar.

Aquesta decisió s’insereix dins del paquet de mesures anunciades per
Obama per reactivar l’activitat científica nord-americana. Fa poc els
mateixos científics proclamaven la seua descomunal sorpresa per
l’anunci de dedicar a recerca científica 21.000 milions de dòlars
addicionals en el proper exercici econòmic, trets dels fons per a
lluitar contra la crisi, segons informava Science
el 20 de febrer. Ara, cal escoltar atentament el discurs d’Obama amb
motiu de la signatura del decret presidencial sobre cèl·lules troncals,
pronunciat rodejat de científics i assessors.
En general, la premsa
no ha remarcat que en el mateix acte Obama va signar el document de
directrius per a la nova Oficina de la Casa Blanca per a la Ciència i
la Tecnologia, que haurà de garantir que el govern basarà les
polítiques públiques en la solidesa científica i que es nomenaran
assessors en funció de les seues credencials professionals i
experiència, no la seua ideologia.
Obama també ha proclamat
solemnement que fer avançar la ciència no és només donar-hi suport
econòmic (és a dir, a més de l’eloqüència dels 21.000 milions), sinó
que també és protegir la investigació oberta i lliure, sense coercions
ni manipulacions i fent que el govern escolte el que diuen els experts,
fins i tot quan el que diuen és inconvenient (especialment, quan ho és,
d’inconvenient). Es tracta d’assegurar que les dades científiques no
són distorsionades per a posar-les al servei dels interessos polítics i
que les decisions del govern es prenen sobre la base dels fets, no de
la ideologia.
Aquest és un resum apressat del discurs. Paga la pena llegir-lo en la transcripció que publica NYT o escoltar-lo.
Obama
al·ludeix en repetides ocasions a la tasca de Christopher Reeve,
l’actor que interpretà Superman al cinema, que des de la seua cadira de
rodes va ser un activista, ferm fins la mort, a favor de la recerca amb
cèl·lules troncals.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!