El buit del temps

A través d’un missatge de la presidenta de l’ACCC, Mercè Piqueras, m’arriba la notícia de la mort de Sir John Maddox. Aquest científic fou durant 22 anys el director de la revista Nature. Vaig tenir la fortuna de conèixer-lo personalment. L’any 1994 el vaig invitar a un curs de la Universitat d’Estiu de Gandia, Les fronteres de la biologia. A banda de la memorable xerrada que pronuncià, on s’hi evidenciava la seua clarividència i coneixements extensos, vam poder conèixer de prop una persona amable i humil, que s’interessava per tot i que no havia tingut cap problema d’acceptar una invitació a parlar en una universitat menor. Adolf Tobeña li va fer una notable entrevista per a Mètode (dos anys després es va publicar una versió castellana també al número 3 de la revista Quark). Quan va saber que la revista de la Universitat, encara en les anys incipients dirigits per la periodista Olga Dénia, la feia “una persona i mitja”, va rememorar els temps en que va assumir la direcció de Nature amb una plantilla de tres persones. Això demostrava que amb el doble de persones és pot fer molt més que el doble de feina!
Cinc anys després, el vaig tornar a convidar a participar en un debat de la Xarxa Lluís Vives sobre el futur de la universitat, per a que parlés de la recerca científica. Fou també una xerrada impressionant on, des del seu coneixement i insubornable independència, va criticar durament les polítiques europees que prioritzen la recerca aplicada per davant de la investigació fonamental. Acabava de publicar un llibre extraordinari, What remains to be discovered: Mapping the Secrets of the Universe, the Origins of Life, and the Future of the Human Race (1997) una visió optimista i esperançada sobre el futur de la ciència que una dècada després s’aguanta molt bé. La versió castellana fou publicada per Debate (1999).
No ens hem tornat a trobar però en el meu record queda aquella imatge de savi una mica desendreçat, encuriosit, un poc amb la pinta d’un nen entremaliat, que va saber elevar el prestigi de Nature i situar la revista entre les millors del món. Sempre ens quedaran els seus comentaris punyents i provocadors que publicava cada setmana i als quals en vaig fer addicte tan bon punt vaig saber llegir l’anglès.

Actualització (22 d’abril). La revista Nature ha obert una secció especial dedicada a John Maddox on es recullen treballs d’opinió i un recull dels seus textos més recordats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!