El buit del temps

El New York Times fa la seua aportació especial a la diada darwinista. El reportatge de Nicolas Wade Darwin, ahead of his time is still influential, ens presenta un panorama d’opinions sobre la influència de les idees de Darwin en la ciència contemporània. És ara, amb tot el que sabem, quan podem apreciar plenament fins a quin punt els seus raonaments foren correctes, on no va poder encertar per manca de coneixements apropiats (de genètica, de geologia) i en què es va anticipar d’una manera espectacular. Però malgrat la claredat expositiva, no us penseu que les propostes de Darwin s’acceptaren d’immediat, ans al contrari. La noció de selecció natural, per exemple, trigà molts anys en obrir-se pas (a través de la foscúria de principis del segle XX que l’historiador Peter Bowler ha anomenat l’eclipsi del darwinisme). És ara, amb tota la genètica, l’embriologia, l’ecologia, la geologia i tots els etcèteres que vulgueu, que podem apreciar l’amplària i la profunditat de la seua obra.
Com tot això queda molt clar en el text de Wade, xoca més l’article d’opinió de Carl Safina, Darwinism must die so evolution may live, una jeremiada una mica excèntrica que només s’explica en el context d’una comunitat científica obsessionada pel creacionisme.
A més Carol K. Yoon informa de recerques genètiques acabades de publicar que identifiquen gens responsables del procés d’especiació, mentre que Carl Zimmer ens exposa les dificultats i els progressos en la visualització d’un arbre de la vida total.
Finalment, Cornelia Dean tracta la qüestió de l’amenaça dels humans sobre l’evolució de la resta de les espècies.
NYT ofereix un recull especialment interessant: els comentaris d’un ventall de científics sobre els passatges que més els agrada de L’origen de les espècies.
Per acabar la nota estrambòtica la dóna Richard Milner i el seu Darwin, el musical.

La il·lustració és de Thomas Porostocky.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!