El buit del temps

Fa quasi un any vaig saludar la creació d’un ministeri de ciència que incloia la política universitària. Ara la darrera remodelació del govern central retorna la universitat al ministeri d’educació i la separa de la política científica. Quin cacau! Públicament, el president del govern ha dit que calia redreçar un error (?) i que la decisió respon a la crisi que viu l’anomenat procés de Bolonya.
Em fa l’efecte que aquesta darrera és la veritable raó: la perplexitat dels rectors i dels responsables del ministeri de ciència davant les protestes anti-Bolonya ha desembocat en el nomenament d’un rector (per ser més precisos, el rector-president de l’associació de les universitats de tot l’estat), respectat i respectable, la qual cosa és un encert polític.
Però no sé si esqueixar el sistema universitari del sistema de ciència no portarà, una vegada més, res de positiu per a la universitat. Potser el ministre Gabilondo té una tasca complexa per davant, la de posar ordre en el cafarnaüm del nou sistema de titulacions universitàries (per cert, si els moviments anti-bolonya en compte de mirar el dit, miraren la lluna, potser llançarien les seues protestes contra els grups oportunistes que estan mangonejant en el disseny d’alguns dels nous graus… i no parle precisament dels “empresaris”). Però les universitats, com a motor principal de la ciència en l’estat (les xifres ho demostren), no haurien d’estar a mercè de les decisions d’un ministeri que, coneguent l’actual secretari d’estat de recerca, les menystindrà. Així que continuarem anant com cps.

Foto: Gorka Lejarcegi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!