El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
2 de maig de 2009
Sense categoria
4 comentaris
La Mavi, de vacances
Mavi Dolç, aquesta força de la natura, valenciana de naixement, catalana de pensament i d’acció, se’n ha anat sense avisar.
Ens ha deixat el record del seu somriure, de la vitalitat, de l’energia, de la il·lusió i de la utopia.
Et tindrem més present si tractem d’imitar-te.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’assaig permanent era el seu camí acientific.
Si Joan Fuster despertava de la foscor de l’antic regim encara verd, Maví Dolç era l’esperança de la maduresa dolça lluny de qualsevòl intransigència.
Però qui fa bó o dolent a Joan Fuster i Maví Dolç, són les direccions polítiques forçades i lluny del respecte de tota naturalitat i els descebles que han agafat la postura intransigent de l’atzucat.
Jo no pertany al món periodístic, però davant del que he llegit arran de la mort de Mavi Dolç me n’he adonat que era una persona amb una empenta increible, d’aquelles persones que et fan pensar que pertànyer a la cultura catalana és algo que t’ha de fer sentir estar molt orgullós i no tindre por a defensar-la. És d’aquelles persones que en quan passes per moments baixos només cal fer una ullada a allò que estan fent per alçar-te d’empeus i caminar amb pas ferm.
Des del País Valencia, amb molta tristor… una forta abraçada allà on estigues…